Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Die Brücke
Nom amb el qual s’autodesignaren, en constituir-se grup a Dresden, el 1905, els artistes alemanys Ernst Ludwig Kirchner (de qui sortí la iniciativa de la creació del grup), Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff.
Emil Nolde i Max Pechstein s’hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu El 1907 s’hi adherí l’holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela Inicialment reuní aquests artistes en grup una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d’enfrontar-se amb la natura des d’un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramaticosubjectiva de l’artista D’ací que calgui veure en aquest grup la…
escola jueva d’Alexandria
Comunitat jueva que s’instal·là a Egipte després de la destrucció del temple de Jerusalem (~586 aC).
En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren…
Alegret
Pintura
Llinatge d’artistes pintors de Cervera.
Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder…
Felip Senillosa
Literatura
Matemàtiques
Enginyer i escriptor.
De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar…
Iorgos Seferis
Història
Literatura
Nom amb què és conegut Geórgios Seferiadis, poeta i diplomàtic grec.
Estudià a Atenes i a París, on conegué la poesia francesa De tornada a Grècia, l’any 1931 es donà a conèixer amb Στροφή, un llibre de poemes que significava un nou tombant de la poesia grega vers el simbolisme i l’hermetisme Cònsol a Londres, estudià la poesia de TSElliot del qual traduí al grec The Waste Land , el 1936, precedit d’un llarg i important estudi i publicà Mithistórima 1935, traducció catalana de Carles Miralles, obra en la qual, abandonant el vers encadenat i les recerques de musicalitat, descriví amb varietat de tons i d’imatges la nostàlgia d’una riba perduda les possessions…
William Makepeace Thackeray
William Makepeace Thackeray
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Periodisme
Novel·lista i periodista anglès.
En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en…
Ramon Strauch i Vidal

Ramon Strauch i Vidal
© Fototeca.cat
Història
Absolutista.
Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb aquell règim Pel…
Laurence Sterne

Retrat de Laurence Sterne per Christian Friedrich Fritzsch
© Rijksmuseum
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fill d’un alferes, de ben petit visqué la vida militar Estudià en el Jesus College de Cambridge, on es llicencià el 1737 i fou ordenat de sacerdot poc després Aconseguí una parròquia a Sutton, prop de York, i el 1741 millorà la seva posició casant-se amb Elizabeth Lumley, matrimoni, però, força desgraciat Predicà amb èxit a la catedral de York —ciutat d’intrigues religioses— i començà la seva carrera narrativa amb A Political Romance 1759, on ja apareix la seva preocupació per donar més èmfasi a les opinions que a les accions dins la trama novellística Aquest tret resulta especialment evident…
Felip d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (Felip III: 1701-23).
Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se…