Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
revocació
Dret civil
Retractació unilateral que en uns casos determinats la llei autoritza, i que deixa sense efecte un negoci jurídic la subsistència del qual depenia d’una voluntat; en el dret civil s’admet com a regla l’eficàcia de la revocació quan es tracta de negocis jurídics unilaterals, per exemple el testament o el poder, i a voltes també es reconeix eficàcia a la revocació en matèria de contractes, com és el cas del mandat i les donacions.
atròfia
Patologia humana
Fisiologia
Involució d’un òrgan, teixit, etc, o de la seva funció, per raons fisiológiques
normals (desenvolupament ontogenètic, envelliment, etc), com és el cas de l’atròfia de l’artèria i de la vena umbilicals arribada la naixença, la dels òrgans sexuals atesa la senilitat, o la dels vasos conductors de les plantes en esdevenir-se el procés de lignificació, o per raons patològiques
, com és el cas de la degeneració d’alguns teixits després de certes malalties o lesions.
Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc
actiu | activa
Física
Química
Dit de les substàncies que en virtut de llur estructura, estat de divisió, puresa de la formació d’un complex, etc., es troben en una forma que no és l’ordinària, però que les fa especialment aptes per a sofrir o per a donar lloc a certes transformacions, per exemple, per a actuar com a catalitzadors (metalls actius), per a actuar com a adsorbents (carbó actiu), per a participar en una reacció química o bioquímica, etc.
central nuclear
Esquema de funcionament d’una central nuclear
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia energètica
Central elèctrica que aprofita l’energia despresa en la fissió del nucli d’algun element físsil de nuclis atòmics.
Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani enriquit com a…
clorur de metil
Química
Gas fàcilment liquidable que és obtingut per acció del clorur d’hidrogen sobre el metanol.
És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
macronutrient
Agronomia
Qualsevol dels elements essencials que constitueixen el 5% de la matèria seca dels vegetals.
Els macronutrients són el nitrogen, el fòsfor, el sofre, el potassi, el calci i el magnesi El nitrogen s’absorbeix en forma aniònica com a NO 3 - , encara que també es pot absorbir com a NH 4 + , el fòsfor s’absorbeix com a H 2 PO 4 - i HPO 4 - 2 , el sofre com a SO 4 - 2 , el potassi s’absorbeix com a K + , el calci com a Ca + 2 i el magnesi com a Mg + 2
alcohol
Alimentació
Farmàcia
Química
En el llenguatge corrent, etanol
.
És emprat en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes preparats galènics com les tintures, elixirs, alcoholats, licors, etc En l’ús intern begut o per administració parenteral l’alcohol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central, paralitzant les funcions d’autocrítica del còrtex cerebral L’alcohol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa és emprat, juntament amb els amargants, com a antianorèctic És també molt energètic, ja que la seva…
clorur de mercuri (II)
Química
Sòlid cristal·lí que es presenta en forma de cristalls incolors que es fonen a 277°C.
Conegut com a sublimat corrosiu , actua com a metzina molt potent, poc soluble en aigua però molt en etanol i propanol Forma nombroses sals dobles, com el HgCl 2 2NH 4 Cl, o complexes, anomenades cloromercuriats , com el NH 4 2 HgCl 4 H 2 O És emprat com a desinfectant, en els embalsaments i com a antisèptic tòpic
Joan Quintana
Música
Organista i compositor català.
Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses