Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
avantcambra
Tecnologia
Cambra auxiliar de petit volum en la qual, en els motors amb precombustió, desemboca l’injector; comunica amb la cambra de combustió a través d’uns forats de secció petita o d’un conducte relativament estret, i és allotjada, generalment, a la culata.
En els motors dièsel, l’avantcambra alenteix la combustió tot evitant cops bruscs al sistema biela-manovella i al cigonyal, augmenta la turbulència dels gasos produïts a la precombustió i millora la dispersió del combustible Sol anar proveïda d’una bugia d’incandescència que facilita l’engegament del motor En els motors de gasolina, l’avantcambra rep la fracció més enriquida de la mescla que, un cop encesa, fa cremar sense dificultat la mescla empobrida de la cambra principal d’aquesta manera s’eviten els perills d’autoencesa i detonació L’avantcambra és anomenada també cambra de precombustió
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
Infovía
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques desenvolupada i comercialitzada per la companyia Telefónica, que es configura com una espècie de xarxa tancada o privada, i que, tot i emprar el protocol TCP/IP, usa un sistema d’adreces propi, que no forma part d’internet.
Això darrer fa que per a accedir a serveis d’internet des d’Infovía l’usuari s’hagi de connectar a servidors d’internet connectats també a Infovía Infovía es planteja com una xarxa informàtica d’abast estatal, amb el castellà com a llengua predominant a diferència d’internet, on predominantment tota la informació és en anglès El servei d’Infovía fou iniciat el 1995 i a causa del seu elevat cost i poca qualitat fou substituït el 1999 per un nou servei anomenat Infovía Plus, de la mateixa companyia que pretenia millorar els nombrosos problemes de connexió i de velocitat Aquest servei…
bongos
bongo
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon, molt popular a Cuba, d’origen possiblement afrocubà, format per dos petits tambors fixats l’un a l’altre; generalment hom se’ls col·loca entre els genolls i els toca percudint amb els dits o amb el palmell de les mans.
bol·lard
bol·lard
© Fototeca.cat
Transports
Peça de ferro de fosa o d’acer que, en els molls, és emprada per a l’amarratge dels vaixells, i que consisteix en un cilindre vertical que suporta una prominència, la qual, orientada cap a terra, impedeix que salti l’amarra.
blanquiella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija grisenca, de fulles cotonoses i capítols de flors grogues, amb llargues espines, que viu en camps i terrenys incultes de la regió mediterrània, principalment a les contrades continentals o poc plujoses.
benefactoria
Història del dret
Relació personal per la qual un individu i la seva família amb tots els béns s’acollien a la protecció d’un poderós (gran propietari, personatge influent, etc.), en canvi, de la prestació d’uns serveis o del pagament d’un cens periòdic.
Els pactes de benefactoria collectius, que tenen l’origen a l’època del baix imperi i a la visigòtica, evolucionaren a l’època medieval, en terres de Castella, cap a la behetría
antimaculador
Disseny i arts gràfiques
Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d’imprimir, el qual projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l’assecatge i protegir cada full de la tinta fresca d’un altre.
anell
Indústria tèxtil
A les màquines contínues de filar i de retòrcer, cèrcol d’acer o, modernament, de metall sinteritzat i impregnat de lubrificant, fixat al balancer, concèntric amb les pues, de secció generalment en doble T, i que serveix per a guiar el corredor.
També és anomenat anella
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Fusió de dos mots contigus en un de sol (del, equivalent a de més el), o anàlogament de dos morfemes contigus (dus, en contrast amb la forma diftongada duus, que distingeix el radical de la desinència); un cas particular és l’haplologia.