Resultats de la cerca

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d’òpera…

Estudià piano a la seva ciutat natal i direcció orquestral a Roma A partir del 1939, arran del seu debut a Bolonya amb L’elisir d’amore , es consagrà com a director en el gènere operístic, al qual es dedicà exclusivament El 1946 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i posteriorment ho feu gairebé a tots els teatres d’òpera d’Itàlia El 1955 debutà al Covent Garden de Londres amb una celebrada producció de Tosca , interpretada per R Tebaldi El 1957 actuà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena En 1966-73 dirigí diverses òperes d’autors italians…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg…

Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el 1934 fou nomenat…

Estudià a la seva ciutat natal amb Rosa Mercedes i hi debutà el 1949 amb Luisa Fernanda Després amplià els seus estudis de cant a Milà, on debutà i assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto El 1957 debutà al Festival de Salzburg i el 1960, al d’Ais de Provença Un any després actuà a l’Òpera de Viena i el 1963, al Metropolitan de Nova York Tenor líric lleuger de fàcil agilitat, s’especialitzà en òpera del segle XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del segle XIX Rossini, i destacà també en la seva versió del…

Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…

Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…

A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’…

Caproli exercí d’organista al Collegio Germanico de Roma, on era mestre de capella G Carissimi, i també de violinista a Sant Lluís dels Francesos, on el mestre de capella era L Rossi Destacà especialment interpretant aquest darrer instrument i es guanyà el sobrenom de Carlo del Violino Probablement fou d’aquests dos importants mestres, Carissimi i Rossi, que aprengué l’ofici de compositor i així mateix és possible que influïssin notablement en la seva música, especialment pel que fa a la cantata, composició gràcies a la qual assolí més renom Des del 1646 escriví més d’un centenar de cantates…

Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou…