Resultats de la cerca

Considerat, amb Humboldt, el principal creador de la geografia moderna, es dedicà sobretot a la geografia humana Després d’un viatge per Europa escriví Europa, ein geographisch-historisch-statistisches Gemählde ‘Una visió geogràfica, històrica i estadística d’Europa’ però la seva obra fonamental és, sens dubte, Die Erdkunde in Verhältnis zur Natur und zur Geschichte des Menschen ‘La geografia general en relació amb la natura i amb la història de l’home’, 1817-18

Professor a Bonn, Munic i Magúncia, professà també, des del 1950, a l’Argentina, els EUA i el Japó, i elaborà una filosofia dels valors, així com de la història, procés de realització d’aquests enfront del finitisme de les filosofies contemporànies proposà, així mateix, una filosofia de l’esperit, de la persona i de la transcendència Das philosophische Wertproblem ‘El problema filosòfic dels valors’, 1932, Dämonie des Willens ‘El caràcter demoníac de la voluntat’, 1947 i Philosophie der Endlichkeit als Spiegel der Gegenwart ‘La filosofia de la finitud com a mirall del present’, 1951

Féu estudis sobretot d’electricitat, especialment estàtica, i investigà les propietats elèctriques de l’ampolla de Leiden Publicà Lehre von der Reibungselektrizität ‘Teoria de l’electricitat per fregament’, 1833 i Abhandlunge ‘Tractats’, 1867-78

Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la Herrgottskirche de…

Vida Estudià dret, filologia i filosofia a les universitats de Berlín i Tübingen, i des del 1871 es dedicà de ple a l’estudi de la música Assistí al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de S Jadassohn i C Reinecke, i a la Universitat de Leipzig, on tingué com a mestre O Paul Després que la seva tesi fos rebutjada a Leipzig, es doctorà a la Universitat de Göttingen el 1873 Entre el 1876 i el 1895 exercí la docència a Bielefeld, Leipzig, Bromberg, Hamburg, Sondershausen i Wiesbaden i fou mestre d’alguns dels pianistes, compositors i musicòlegs més importants de la generació següent Els seus…

Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida

És conegut principalment pel palau d’Aschaffenburg, complexa construcció renaixentista que envolta un pati central i introdueix certes solucions d’origen francès que constitueixen una transició vers l’arquitectura prebarroca

Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en considerar només…

Fou professor a Bonn, Leipzig i Berlín Organitzà una associació de geografia i fundà un institut oceanogràfic Realitzà molts viatges d’estudis geològics i geogràfics per Europa Alps, Carpats i als EUA, on treballà com a geòleg a Califòrnia Del 1868 al 1874 estudià la geologia i la geografia de la Xina És considerat com un dels creadors de la geomorfologia Entre moltes altres obres hom pot citar China, Ergebnisse eigener Reisen ‘Xina, resultats dels propis viatges’, 1877 i Geomorphologische Studien aus Ostasien ‘Estudis geomorfològics de l’Àsia de l’Est’, 1903

Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989