Resultats de la cerca

Fill d’Antoni de Ferrater i de Llauder Concorregué a la majoria d’exposicions de belles arts de Barcelona, i fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires Conreà un paisatgisme proper al de Rusiñol, però de dimensions més petites, basat sovint en temes de Sitges

El primer santuari s’edificà en un puig veí Sant Antoni Vell el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692 L’actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700 Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular

Vida Periodista cinematogràfic vinculat des de l’any 1930 a publicacions com ara "El Matí" i "Mirador", dirigí la revista "Flama" de la Federació de Joves Cristians Amb el crític de cinema i decorador Bartomeu Llongueras i Galí, el 1934 obrí el cinema Maryland de Barcelona i hi programà títols d’alta qualitat fins l’any 1936 A partir del 1939 fou cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica i també exercí la crítica a les publicacions "El Correo Catalán", "Crítica" 1944-50, "Imágenes" 1945-61, i a Radio Nacional de España RNE Es casà amb la periodista María Fernanda Gañán,…

Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a Notre-Dame de París el…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i des del 1941 al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig amb J Bernet i piano amb T Buxó A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, a través de la qual va exercir una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors, ambdós de Sant Just Desvern el…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…

Vida i obra Interessat per l’estètica, investigà les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX En castellà publicà  El entusiasmo y la quietud 1979, estudi i antologia del Romanticisme alemany, Matemática tiniebla 2011, una sèrie de textos essencials de Poe, Baudelaire, Mallarmé, Valéry i Eliot per entendre la tradició poètica europea del segle XX i  Siete aproximaciones a María Zambrano y un acercamiento 2016 Com a poeta es donà a conèixer amb un recull escrit en collaboració amb F Parcerisas, Variacions sobre un tema romàntic “Ombra i llum” 1978, i amb El preludi 1979…

Fill d’Antoni Riba i Garcia Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l’Institut de les Arts del Llibre, on seria professor des del 1939 Exposà a Barcelona des del 1923 i a l’Havana 1929 Participà en diverses collectives a l’estranger Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona 1936 Com a dibuixant collaborà en diverses publicacions

Fill d’Antoni Borrell i Soler Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans 1946-52, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1958-66 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor de Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual 1943, Los censos enfitéuticos en Cataluña 1948, La persona humana 1954 i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català 1965

Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància  1883, i li publicà el volum Glosades 1907