Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
Manel Silvestre Sánchez

Manel Silvestre Sánchez
CN SABADELL
Waterpolo
Porter de waterpolo i entrenador.
Membre del Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1986-95 fou 213 vegades internacional amb la selecció estatal, tot participant en tres Campionats del Món 1986, 1991, 1994 i d’Europa 1991, 1993, 1995, dues Copes del Món 1987, 1989 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla de plata També fou subcampió mundial 1991, 1994 i continental 1991 El 1997 passà al Club Natació Sabadell, i aconseguí la Copa del Rei com a jugador 1998 i com a tècnic 2005 Dirigí l’equip 1999-2008 i guanyà dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 El…
Jordi Signes Petit
Waterpolo
Jugador de waterpolo i entrenador.
Es formà i jugà al Club Natació Barceloneta fins el 1980, quan passà al Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1982-86 fou 146 vegades internacional amb la selecció estatal i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1986 i dos d’Europa 1983, 1985, en el primer dels quals aconseguí la medalla de bronze, una Copa del Món 1985, on repetí medalla, i els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata El 1987 esdevingué entrenador i s’integrà a l’equip tècnic de la federació espanyola com a membre de la…
Daniel Serra Verdaguer

Daniel Serra Verdaguer
Arxiu D. Serra
Natació
Nedador.
En una primera etapa pertanyé al Club Natació Montjuïc des del 1983 i posteriorment passà al Club Natació Catalunya des del 1989 Especialista en estil lliure, fou campió de Catalunya de 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, i en tres relleus En l’àmbit espanyol, guanyà onze títols entre el 1986 i el 1994, dels quals, nou foren a l’hivern sis en 200 m lliure, dos en 400 m i un en 1500 m i dos a l’estiu 200 m i 400 m Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en el Mundial 1986 i en l’Europeu 1985, 1987, 1989, 1991 i en els Jocs Mediterranis, on pujà al podi Guanyà vuit vegades la…
Àlex Soler-Roig Janer
Automobilisme
Pilot automobilístic.
S’inicià en motocicletes, però ja el 1956 combinava diverses modalitats Aviat s’imposà al circuit de Montjuïc en el primer Trofeu Joan Jover Sortí a l’estranger per participar en rallis, pilotà un Lotus de F3 en circuits i el 1966 es concentrà en les proves de muntanya, en què aconseguí el Campionat d’Espanya i la tercera posició en l’Europeu El 1968 disputà el campionat internacional de Fórmula 2 Com a pilot semioficial Porsche guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat 1969 i participà en les 12 Hores de Sebring i les 200 Milles de Nuremberg Disputà proves de turismes amb BMW victòria a…
Josep Cañas i Cañas
Josep Cañas i Cañas Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dibuixant i escultor.
Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns arrodonits i…
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit anys d’…
Santiago Rubió i Tudurí
Enginyer industrial.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria i Marià Rubió i Tudurí Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un…
Jordi de Hessen-Darmstadt

Jordi de Hessen-Darmstadt
© Fototeca.cat
Història
Mariscal de camp imperial, fill de Lluís VI, landgravi de Hessen-Darmstadt.
Durant la guerra de la lliga d’Augsburg, fou ascendit a major general 1692 lluità a Hongria i al Rin arribà a Barcelona 1695 amb tropes aliades de l’Imperi 2000 homes Al setge de Barcelona posat per les tropes franceses del duc de Vendôme 1697 proposà, amb el suport dels estaments, els consellers i els diputats, de resistir, però el lloctinent comte de Corzana rendí la ciutat 10 d’agost Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, fou nomenat 1698 lloctinent de Catalunya davant la pressió popular i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or Fou destituït per Felip V el 1701 per…
Manuel Humbert i Esteve
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un advocat, inicià estudis de dret Estudià a Llotja, i fou alumne heterodox de l’Acadèmia Galí En 1909-11 collaborà Papitu , on emprà també el pseudònim Isaac Residí a París 1909-10 i collaborà a Picarol 1912 Tornà a París el 1913, i es presentà com a pintor el 1915 a Barcelona El 1916 fou membre fundador de Les Arts i els Artistes S’installà a París del 1917 al 1927 —amb l’interval 1919-20 a Barcelona— hi feu amistat amb Picasso i Modigliani —que fou, com ell, poulain de Zborowsky i que el retratà dues vegades—, Soutine i Kisling Novament a Barcelona, collaborà en la decoració del…
Estadi Cornellà-el Prat

Estadi Cornellà-el Prat
RCD Espanyol
Futbol
Estadi de futbol propietat del Reial Club Deportiu Espanyol.
Des de l’enderrocament de Sarrià, l’any 1997, l’Espanyol passà a utilitzar l’estadi de Montjuïc amb l’objectiu de tornar a tenir un camp propi A aquest efecte, l’any 2002 el club comprà uns terrenys de 182000 m 2 entre els municipis de Cornellà i el Prat de Llobregat i, al març del 2003, signà un conveni de cooperació amb els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya per a la construcció d’un estadi i una zona ludicocomercial El projecte guanyador fou un treball d’equip entre Reid Fenwick Asociados, amb els arquitectes Mark Fenwick i Javier Iribarren, d’una banda, i Gasulla Arquitectura,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina