Resultats de la cerca

Fill petit dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Fins a onze anys estudià violí Ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumne de violoncel de Paul Tortelier i Pierre Pasquier Obtingué un primer premi en violoncel i un altre en música de cambra Fou guardonat al Concurs Pau Casals de Budapest 1968 i al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, de Florència 1969 Amb els seus germans, Patrice i Frédérique , formà el Trio Fontanarosa Durant dotze anys, entre el 1968 i el 1980, formà part de l’Orquestra de l’Òpera de París, i…

Germà del director, pianista i compositor Paul Klengel 1854-1935, nasqué en una família tots els membres de la qual eren músics professionals o aficionats Estudià violoncel amb Emil Hegar i teoria amb Salomon Jadassohn Formà part de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig des que tenia quinze anys A partir del 1875 alternà la seva activitat en aquesta orquestra amb aparicions com a solista en gires europees, sovint amb el quartet de la Gewandhaus L’any 1881 fou nomenat professor del Conservatori de Leipzig i primer violoncel de l’orquestra de la Gewandhaus, lloc aquest darrer on…

Deixeble de Louis Persinger, perfeccionà la seva tècnica amb Michel Piastros, Paul Stassevitch i Georg Kulenkampff Debutà a deu anys a la seva ciutat natal amb un espectacular programa, que incloïa els concerts de F Mendelssohn, H Wieniawski i C Saint-Saëns El 1929 actuà al Carnegie Hall de Nova York i el 1932 feu la primera gira de concerts per Europa Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, retornà a la seva activitat de concertista Impartí classes a la Universitat d’Indiana, la Juilliard School de Nova York i la Universitat de Michigan Fixà la seva residència a…

Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brusselles, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H Berlioz, la Clitemnestra de R Strauss o la Leonor de G Donizetti Debutà a París amb Samsó i Dalila de C Saint-Saëns 1908 i hi estrenà obres de Claude Debussy La demoiselle élue i Gustave Doret La tisseuse d’orties En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música 1922-33 i després al Conservatori de París a partir del 1934, on ensenyà cant…

Creada a Arenys de Mar el 1968, > posteriorment passà a celebrar-se en aigües de Palamós S’inicià com a regata per a la classe flying dutchman i de seguida incorporà les classes finn i 470 Des del 1986 aplega totes les classes olímpiques —des del surf de vela fins als iots de 6 m d’eslora— i és puntuable pel circuit Eurolymp Organitzada pel Club de Vela de Palamós, té lloc al mes de desembre, per la qual cosa és la primera prova del calendari oficial que aplica les noves resolucions adoptades per la Federació Internacional de Vela ISAF en cada reunió anual Hi han participat embarcacions de…

Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…

Conreà sobretot el retrat a la manera de Rubens, amb predilecció pels grups familiars Fou especialment hàbil a copsar la psicologia dels infants Pintà també escenes religioses i mitològiques i treballà en la decoració del pavelló de cacera de la Torre de la Parada, prop de Madrid Entre les seves obres cal destacar L’artista i la seva família Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles, Les nétes del pintor Staatliche Museen, Berlín i Parella en un jardí Staatliche Museen, Berlín El seu germà, Paul de Vos Hulst 1596 — Anvers 1678, deixeble de Snyders, treballà a la cort…

La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època Publicà Oncología o tratado de tumores 1879, Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana 1882 i La nueva Cirugía antiséptica 1882, que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge 1877, i El cerebro y el pensamiento 1877 i El materialismo contemporáneo 1877,…

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot en…

Professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, ha compaginat la docència amb la reflexió teòrica i la pràctica Des de mitjan anys vuitanta ha traduït nombroses obres de narrativa anglesa Dickens, Stevenson, Hawtorne, Mark Twain, Henry James, HG Wells, Salman Rushdie i Paul Auster En els darrers lustres s’ha centrat en la traducció teatral, amb una producció abundosa alguna d’inèdita Sobresurten tres peces de Shakespeare Hamlet , Coriolà i El rei Lear , al costat de clàssics més recents, com Peer Gynt d’Ibsen, El ventall de lady Windermere d’Oscar Wilde, Un…