Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
zona de les Nogueres
Faixa dels Pirineus centrals catalans, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa W-E d’argiles triàsiques Prepirineus intercalades entre la massa compacta N i els massissos parallels S de llicorelles paleozoiques Pirineus axials S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs…
Txad
Llac
Llac de l’Àfrica centreequatorial, situat entre els estats del Txad, Nigèria, el Níger i el Camerun.
De ribes incertes i molt variables, sobretot a l’E, la seva superfície oscilla entre 10 000 km 2 en època seca i 25 000 km 2 en època de pluges octubre-desembre D’escassa profunditat mitjana de 2 m i màxima de 5 m, a la perifèria és cobert de canyissars espessos i conté nombrosos illots, habitats sovint per pescadors Rep diversos immissaris, els principals dels quals són, al S, el Chari amb el Logone, i a l’W, el Komadugu Yobe Té una rica fauna hipopòtams, cocodrils, llúdrigues, manatís i ocells aquàtics la pesca hi és molt abundant N'Guigmi és el centre més important
Balkhaš
Llac
Llac de la República del Kazakhstan.
Situat a l’estepa, s’estén en forma d’arc des dels contraforts dels Tarbagataj devers la frontera amb el Kirguizistan 605 km de longitud i 18 800 km 2 d’extensió El llac presenta una diferenciació E-W, passant d’aigua salada i d’una profunditat de 26 m a aigua dolça i a una profunditat de 6 a 8 m No té emissaris importants, perquè perden les aigües per l’estepa, el principal és l’Ili A l’hivern es glaça uns 130 dies La pesca en constitueix l’únic aprofitament econòmic Vora el llac hi ha la ciutat de Balkhaš 84 000 h est 1987
coma d’Amitges

Agulles i Pic d’Amitges
© Xevi Varela
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al N pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges
(2.824 m) i el tuc de Saboredo.
Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya
Euràsia
Nom que fa referència al conjunt format per Europa i Àsia.
Es tracta, de fet, de la massa continental més extensa de la Terra, amb uns 54 milions de km 2 , un terç, aproximadament, de les terres emergides és també la més poblada uns 4 200 milions d’habitants, segons estimacions del 1996 Limitada pel Pacífic a l’E, per l’Índic al S, per les mars Roja i Mediterrània i l’oceà Atlàntic a l’W i per l’oceà Àrtic al N, resta unida al continent africà per una estreta llenca de terra entre la Mediterrània i la mar Roja, en territori egipci Europa es diferencia netament d’Àsia per unes característiques humanes específiques i per una estructura…
Karakoram
Massís
Massís muntanyós del N de Caixmir, en gran part dins el Pakistan.
És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo
rosa dels vents
Rosa dels vents dibuixada en un portolà del 1600, confeccionat per Vicenç Prunes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Diagrama utilitzat en meteorologia i climatologia, per a resumir les observacions dels vents, recollides durant un període de temps llarg.
Generalment les observacions del vent corresponen a vuit direccions principals N, NE, E, SE, S, SW, W, NW, indicades per línies que surten radialment d’un punt central El percentatge del temps total durant el qual el vent bufa d’aquestes direccions és indicat per la longitud dels segments respectius Per a indicar la velocitat mitjana del vent durant el període en què s’ha construït la rosa, hom utilitza petites barbetes unides als extrems dels segments radials Cada barbeta completa simbolitza deu nusos, i mitja barbeta cinc nusos Rosa dels vents dibuixada en un portolà del segle…
Riviera
Regió
Nom donat al litoral italià del golf de Gènova des de la frontera amb l’Estat francès fins a La Spezia i que correspon a la costa de la Ligúria.
La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres
ferrofluid
Física
Suspensió col·loidal de partícules magnètiques microscòpiques de cobalt, níquel o magnetita que es recobreixen de sabó o d’àcid oleic i es dispersen en un dissolvent que pot ésser un hidrocarbur, èter o aigua.
Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent…
Vittorio Storaro
Cinematografia
Director de fotografia italià.
Al costat de Bernardo Bertolucci ha desenvolupat un to de llum original i suggestiu palès a Il conformista 1970, Last Tango in Paris 1971, La luna 1979, The Sheltering Sky 1989 Interessat pel desenvolupament de les noves tecnologies, ha collaborat amb F F Coppola a One from the Heart 1980 i ha obtingut l’Oscar a la millor fotografia en tres ocasions Apocalypse Now 1979, Reds 1981 i The Last Emperor 1987 Posteriorment ha collaborat amb C Saura Tango , 1998 i Goya en Burdeos , 1999, W Beatty en Bulworth 1998, R Benhadj en Mirka 1999 i A Arau en Picking Up the Pieces 2000
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina