Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
zigena
Entomologia
Gènere de macrolepidòpters petits de la família dels zigènids, diürns, molt distints dels ropalòcers, integrat per papallones de vol vibrat i ales allargades de colors vius i de tons metàl·lics, senyal premonitori de llur toxicitat.
urànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels heteròcers, de cos petit o mitjà i de coloració críptica, sovint de coloracions metàl·liques i brillants, amb les ales molt desenvolupades respecte al cos.
Pertanyen a aquesta família papallones molt vistoses de distribució preferentment tropical, com Urania magadiscerensis
Sant Pere d’Or (Santpedor)
Art romànic
Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…
Els insectes fòssils
Característiques generals Nimfa d’efemeròpter del Triàsic inferior Anisià de l’illa de Mallorca Aquest ordre d’insectes és un dels que apareix més aviat en el registre fòssil La mida aproximada d’aquest individu és de 14 mm Jordi Vidal / Collecció Feliu Calafat - Bartomeu Saez De tots els artròpodes presents en el registre fòssil, un dels grups que mostren un nombre més gran d’individus i més diversitat és el dels insectes, bé que no hi ha dades exactes del nombre d’espècies fòssils Del cos dels insectes, únicament hi ha algunes parts que es poden mantenir fòssils Del tegument, fet de tres…
senyoreta
Entomologia
Nom donat a diversos insectes odonats de la família dels agriònids que pertanyen als gèneres Agrion i Enallagma, de cos delicat i ulls sortints lateralment, ales anteriors i posteriors amb la mateixa nervadura i vol lent.
Els mascles del gènere Agrion solen tenir el cos de color blavós, i les femelles, entre verd d’oliva i verd blavós
martinet ros
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 45 cm, que és de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques.
S'alimenta, especialment, de peixets, granotes, insectes i larves Habita a la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est europeu, a tot Àfrica i a Madagascar Passa en migració pels Països Catalans
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
griva
Griva
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 27 cm, que té les parts superiors brunes, les inferiors de color blanc groguenc amb taques negres i el dessota de les ales blanc.
Habita a tot Europa, excepte Dinamarca, Noruega, Islàndia i les Balears, i hiverna a l’Àfrica septentrional, Pèrsia i el Turquestan
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una de les…
xixella
Xixella
Hornbeam Arts (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 33 cm, que és de color gris i té negres les puntes de les ales i una franja a l’extrem de la cua.
És migradora parcial, i habita en boscs i camps amb arbres escampats, a Europa fins a 61° de latitud nord, a l’Àsia occidental i al N d’Àfrica És sedentària a la Catalunya continental, i exemplars del N i el centre d’Europa hivernen a tots els Països Catalans