Resultats de la cerca

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…

Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…

Format a Barcelona, inicià la seva tasca creadora el 1985 amb el muntatge El joc de l’amor i de l’atzar , de Marivaux Destacà com a escenificador d’obres de Mercè Rodoreda com L’estació de les dàlies 1986 o Un dia 1993 i, particularment, de Shakespeare Els dos cavallers de Verona 1989, El somni d’una nit d’estiu 1991, El rei Joan 1995, La tempesta 1997, Mesura per mesura 1999, Macbeth 2001, Hamlet 2003 o El rei Lear 2004 El 1998 arribà a dirigir fins a quatre produccions alhora, entre les quals la peça…

El primer ministre iemenita, Ali Mohammad Mojawar esquerra, va participar en la conferència internacional sobre terrorisme a la península Aràbiga, celebrada a Londres © Foreign and Commonwealth Office Al final de gener, a iniciativa del primer ministre britànic, Gordon Brown, es va celebrar una conferència internacional a Londres per donar suport al Iemen contra el terrorisme d’al-Qaida a la península Aràbiga Representants de 21 països de l’Orient Mitjà, els Estats Units, Europa, Rússia, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es van reunir després de conèixer el paper de l’…

La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu primer…

L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…

El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…

Aquest moviment, que prengué el nom de l’heroi llegendari Finn Mac-Cunhail, passà al Canadà i a d’altres centres d’immigració irlandesa A Irlanda el moviment fou dirigit per James Stephens, entorn del diari “Irish People”, i continuà fins a la Primera Guerra Mundial llavors els fenians s’integraren en diversos partits polítics, sobretot en el Sinn Fein