Resultats de la cerca
Es mostren 3646 resultats
Giulio Bertoni
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs…
Daniel Monzón Jerez
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià comunicació audiovisual a Madrid i exercí professionalment la crítica cinematogràfica a Fotogramas i altres publicacions i a Televisió Espanyola S'inicià en la creació cinematogràfica com a guionista de Desvío al paraíso 1994, dirigida por Gerardo Herrero, i l’any 2000 debutà com a director amb El corazón del guerrero , que guanyà diversos premis internacionals de gènere fantàstic Seguiren la comèdia El robo más grande jamás contado 2002, La caja Kovak 2006, en el gènere de terror, i el drama Celda 211 2009, guardonat el 2010 amb un premi Sant Jordi i vuit premis Goya,…
Neogen
Geologia
Subperíode (o subsistema) superior del Terciari, compost pel Miocè i pel Pliocè.
Durant el Neogen la configuració de les mars i els continents, així com la distribució de les muntanyes, s’aproximà a l’actual El clima anà refredant-se progressivament, la qual cosa determinà nombroses migracions en les faunes continentals i la progressiva desaparició de la flora tropical d’Europa Tingué lloc una important regressió marina, que provocà la desaparició de l’estret de Bering, per la qual cosa Euràsia restà unida a l’Amèrica del Nord També probablement l’estret de Gibraltar es convertí en istme Durant el primer període del Neogen la comunicació entre les dues…
Joan Palomba

Joan Palomba
© Família Balata-Palomba
Educació
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista, folklorista, poeta i mestre d’escola.
Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el…
,
Miquel Cardell i Santandreu
Literatura
Poeta i periodista.
Llicenciat en ciències de la informació 1982 Collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació i ha dirigit i presentat programes de divulgació cultural a la ràdio És autor dels llibres de poesia Elegia de Grumers 1978, Magazine 1983, Instamàtic 1990, Tebeo 1992, Material de calendari 1993, Sota la volta de ferro 2000, Les terrasses d’Avalon 2008, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart 2009 i Les barques de la boira 2011, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia en català, als quals s’han d’afegir diversos recopilatoris i el CD Tres suites i escaig 1999, en què l’…
,
Melcior Comes i Cladera
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, ha publicat les novelles L’aire i el món 2004, premi Ciutat d’Elx de narrativa 2003, L’estupor que us espera 2005, premi Documenta 2004, El llibre dels plaers immensos 2007, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novella, La batalla de Walter Stamm 2008, premi Josep Pla, Viatge al centre de la terra 2010, Hotel Indira 2014, premi Sant Joan, Sobre la terra impura 2018, premis Crítica Serra d’Or de novella i Crexells 2019, Tots els mecanismes 2022, El dia de la balena 2023 i L’home que va vendre el món 2025 Collabora en diversos mitjans de comunicació…
Ramon Sistac i Vicén
Literatura catalana
Lingüista i assagista.
Doctor en filologia catalana, professor de dialectologia catalana a la UdL i membre de l’IEC Ha publicat diversos estudis sobre el català occidental i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació amb articles, sovint a propòsit de les actituds socials dels parlants davant la llengua, plens d’ironia, alguns dels quals foren aplegats en De la llengua a les dents 2004 Collabora habitualment com a articulista a la revista Temps de Franja i com a narrador ha publicat diversos contes, d’ambient pirinenc, en volums miscellanis o collectius És director de l’Oficina d’Estudis de…
es Port d’Alcúdia
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi d’Alcúdia (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia d’Alcúdia, a uns 2 km de la ciutat.
A la fi del s XIX era una petita caseria, en gran part formada per magatzems a poc a poc anà augmentant en nombre de cases de pescadors s’hi establí un convent d’agustines i la seva capella esdevingué el 1935 església de la nova vicaria in capite Sant Pere el 1950 s’inicià l’edificació de la nova església el Carme i Sant Pere Des de la construcció, el 1957, de la central tèrmica, avui desmantellada, i el condicionament del port per a la recepció de combustibles líquids i gasosos, l’activitat industrial ha esdevingut la més important, juntament amb el turisme Manté una línia regular de…
empresa de seguretat privada
Militar
Entitat de caràcter privat, sotmesa a regulació per l’estat, que presta un servei subsidiari en els àmbits de la protecció de béns i persones.
Comprèn, entre d’altres, la vigilància i protecció de béns, establiments, espectacles i esdeveniments protecció de determinades persones que autoritzen aquest servei dipòsit i custòdia de monedes i bitllets, com també d’altres objectes que pel seu valor requereixin una protecció especial installació i manteniment de certs aparells, dispositius i sistemes de seguretat, i explotació de les centrals per a la recepció, verificació i transmissió de senyals d’alarma, i de la seva comunicació amb les forces i cossos de seguretat També presten serveis de resposta en aquelles situacions…
mobilització
Militar
Pas d’una organització social de pau a una situació de guerra.
Des de sempre, els governs s’han atribuït el dret de cridar el poble en defensa de l’estat, utilitzant diverses fórmules lleves, reclutaments, etc La Revolució Francesa, amb el seu aixecament en massa, fou el primer pas vers el concepte de nació en armes, i la consegüent instauració del servei militar obligatori ha fet que els estats disposessin d’un gran nombre de reservistes instruïts De fet, la mobilització suposa la incorporació a files dels reservistes segons un sistema que permeti de passar, en el menor temps possible, dels efectius de pau als de guerra La mobilització suposa, ultra la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina