Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
Ranieri Vilanova
Música
Pianista i compositor català.
Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna font apunta al…
Edith Farnadi
Música
Pianista hongaresa naturalitzada austríaca.
Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant…
Arthur Fiedler
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire lliure durant l’estiu,…
Alexandre Myrat
Música
Director d’orquestra grec.
Estudià música a Atenes i a partir del 1966 amplià la seva formació amb I Markevitc, primer a Madrid i després a Montecarlo També treballà amb N Boulanger 1967-69 a París El 1970 dirigí el seu primer concert amb l’Orquestra de Montecarlo A partir del 1971 fou convidat assíduament a dirigir concerts de l’Associació de Grans Concerts de la Sorbona París, amb una especial dedicació a la música del segle XX El 1976 guanyà el premi de direcció en el Concurs Marinuzzi de San Remo El mateix any dirigí la versió integral de L’Orestie , de D Milhaud El 1984 fou nomenat director musical…
El Congrés aprova la quota basca
El Congrés dels Diputats aprova l’anomenada quota basca , la quantitat de diners que fixa el sistema de finançament autonòmic diferenciat concert econòmic, pel qual ambdues parts acorden bilateralment l’aportació basca a la Hisenda estatal En aquesta ocasió la quota és la més favorable per al País Basc dels darrers anys 1300 milions d’euros anuals per als pròxims cinc anys, i el retorn de 1400 milions euros que el Govern espanyol deu a la comunitat autònoma Malgrat que les dues parts ho desmenteixen, es creu que l’aprovació facilitarà el suport de la formació basca als pressupostos generals…
suite
Música
Composició de diferents moviments formada per una successió de peces instrumentals de nombre indeterminat i de ritmes diferents, amb una vinculació tonal i d’estil.
El seu nucli primitiu, el binomi format per dues danses medievals, una de moderada i una altra de ràpida, s’amplià amb una tercera i, més tard, amb una quarta i una cinquena dansa al començament del s XVI L’any 1557 apareix el nom de suite en una collecció publicada per Attaignant Al s XVII n'aparegué una modalitat, que predominà al costat de les danses juxtaposades aparegueren formes instrumentals pures com el preludi, la simfonia, la tocata, l’obertura o el capriccio Algunes de les peces de la suite foren tractades amb gran virtuositat La diferència entre les…
rosalia
Música
Seqüència1 en què el model és transposat una o més vegades successives a la distància d’una 2a M ascendent.
El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és compensada…
Frederic Caballé i Pintaluba
Música
Baríton.
Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals…
,
Anselm Viola
Música
Compositor.
Format a l’Escolania de Montserrat amb Benet Esteve i Josep AMartí Professà l’any 1757, i després anà al monestir de Montserrat de Madrid, on estrenà moltes de les seves obres amb un gran èxit a la capella reial De retorn a Montserrat, fou nomenat 1768 mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la mort Fou autor d’obres instrumentals, sonates i altres peces per a instruments de teclat, així com d’un concert per a fagot i orquestra d’estil clàssic Compongué dues misses per a veus i orquestra, dos Magnificat , a sis i a set veus, el segon amb baix…
Pierre Schaeffer
Literatura francesa
Música
Compositor d’avantguarda i escriptor francès.
Enginyer, fou tècnic de la ràdio i la televisió El 1948 formà el Groupe de Recherches de Musique Concrète, on collaboraren Messiaen, Boulez i Stockhausen Creador de la música concreta , la seva primera obra en aquest camp fou el Concert de bruits 1948, que fou seguida de Étude aux chemins de fer Étude aux tourniquess 1948, L’Oiseau “RAL" 1950, etc Amb PHenry compongué Bidule en ut 1950, Symphonie pour un homme seul 1951 i, sobretot, l’òpera experimental Orphée 1953 Escriví À la recherche d’une musique concrète 1952, Traité des objets musicaux 1966 i Solfège de l’objet sonore 1967…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina