Resultats de la cerca

Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué…

Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la…

Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se…

Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I…

Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels  drets de la bolla  a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la fortuna de la…

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…

El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès

Arquebisbe de Reims 845, fou conseller de Carles el Calb i dels seus successors Fou famós com a teòleg, sobretot com a canonista, defensor dels drets eclesiàstics enfront de la corona Fou adversari de Prudenci Galí, bisbe de Troyes, de Llop de Ferrières i de Joan Escot Eriúgena

Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué…

Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el…