Resultats de la cerca
Es mostren 183307 resultats
Ciril d’Alexandria
Cristianisme
Patriarca d’Alexandria i teòleg.
Nebot i successor del patriarca Teòfil d’Alexandria, intervingué decisivament en la controvèrsia nestoriana, i l’aprofità per a afermar la preponderància de la seu d’Egipte Presidí el concili d’Efes 431, en el qual aconseguí que Nestori fos condemnat i exiliat El concili aprovà la doctrina cirilliana sobre la unitat de la persona de Crist, bé que la seva ambigüitat terminològica havia de desembocar posteriorment en el monofisisme Fou un dels grans sistematitzadors de la teologia i compongué molts tractats exegètics d’orientació antiarriana i…
adductes d’urea
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada (clatrat), que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos…
gran d’Espanya
Història
Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del regne.
La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la…
índex d’àcid
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’acidesa lliure d’un gram d’oli, greix o resina.
En una resina, l’índex d’àcid és una característica intrínseca en un oli o en un greix indica el grau d’alteració La determinació és feta per alcalimetria
Aeròdrom d’Empuriabrava
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Castelló d’Empúries especialitzat en salts amb paracaigudes.
Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria…
Bellver d’Ossó
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), situat a uns 2 km a llevant d’Ossó, enfilat al vessant de migdia d’un tossal d’uns 400 m d’altitud, a l’E del terme, a l’esquerra del Sió.
Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva…
hidròxid d’alumini
Química
Sòlid blanc, gelatinós, obtingut amb quantitats variables d’aigua per reacció d’una sal soluble d’alumini amb un hidròxid, carbonat o sulfur alcalí.
Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints
base d’articulació
Fonètica i fonologia
Denominació del conjunt d’hàbits articulatoris que conformen la pronúncia característica d’una llengua.
Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’…
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina