Resultats de la cerca

Es mostren 3195 resultats

rem

Rem. A l’esquerra, les vuit modalitats olímpiques; a la dreta, de dalt a baix, dimensions bàsiques d’un camp de regata, parts principals d’un esquif, i tipus de rem per a les modalitats en couple o scull

© Fototeca.cat

Esports nàutics
Esport nàutic consistent en competicions entre embarcacions mogudes per rems.
Bé que hom pugui trobar-ne alguns exemples en èpoques anteriors, en la seva forma moderna aquest esport apareix a Anglaterra, potser al segle XVIII El 1811 es disputaren les primeres competicions a Nova York, el 1829 fou disputada la primera edició de la cursa Oxford-Cambridge i el 1834 foren efectuades les primeres proves a Henley El 1892 es creà la Federació Internacional, els campionats d’Europa foren organitzats des del 1893 i el rem fou admès com a prova olímpica el 1900 París La categoria femenina no fou reconeguda fins el 1976, als Jocs Olímpics de Mont-real La competició consisteix a…
Gran enciclopèdia catalana

tiristor

A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p i n alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…
Gran enciclopèdia catalana

reflex d’acomodació de l’ull

Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper

© Fototeca.cat

Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
Gran enciclopèdia catalana

cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
Gran enciclopèdia catalana

cerambícids

Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)

© Fototeca.cat

Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud de les…
Gran enciclopèdia catalana

memòria

A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
Gran enciclopèdia catalana

espectre d’emissió

Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro

Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
Gran enciclopèdia catalana

rellotge de quars

Esquema d’un rellotge de quars analògic, amb el mecanisme de correcció de l’hora embragat (a dalt) i d’un rellotge digital (a baix)

© Fototeca.cat

Tecnologia
Rellotge electrònic que utilitza un oscil·lador de cristall de quars.
El nucli d’un rellotge de quars comercial és un barreta de cristall de quars tallada de manera convenient habitualment en forma de diapasó per tal que, en aplicar-li un corrent altern, vibri amb una freqüència de 32 768 oscillacions per segon 2 1 5 Un circuit integrat és capaç de generar una freqüència similar a fi de provocar l’oscillació de quars i estabilitzar-la amb la freqüència pròpia del cristall a través d’un mecanisme de retroalimentació La freqüència estabilitzada és desmultiplicada pel mateix circuit, el qual, en el cas d’un rellotge analògic, envia un impuls elèctric polaritzat…
Gran enciclopèdia catalana

reacció

Diagrames entàlpics de dues reaccions directes, una d’exotèrmica (a dalt) i una d’endotèrmica (a baix): l’energia de reacció, mesurada per la variació de l’entalpia ∆H, és negativa en el primer cas i positiva en el segon

© Fototeca.cat

Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.
Són excloses d’aquesta definició aquelles transformacions nuclears en les quals un element es converteix en un altre reacció nuclear Des del punt de vista del nombre de passos implicats, les reaccions són classificades en elementals, quan transcorren en un sol pas, i complexes En un sentit microscòpic, la reacció elemental és un procés químicament irreduïble, en el qual ocorre un canvi concertat, mitjançant el qual es passa directament d’un estat estacionari a un altre, sense la intervenció de cap intermedi D’altra banda, les reaccions complexes poden sempre descompondre's en una successió de…
Gran enciclopèdia catalana

excèntric | excèntrica

Exemples de mecanismes d’excèntrica segons la llei del moviment (a dalt) i segons el contacte entre els elements conductor i conduït (a baix)

© Fototeca.cat

Tecnologia
Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre.
 
Gran enciclopèdia catalana