Resultats de la cerca
Es mostren 4292 resultats
Joan Déu i Ros
Història
Política
Polític republicà.
Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia, dimití Tanmateix…
Tibor Déry
Literatura
Escriptor hongarès.
De jove fou atret pel moviment obrer, i el 1919 entrà en el partit comunista Redactà, juntament amb LKássak, la revista avantguardista “Dokumentum” 1926-27 El 1947 publicà la novella A befejezetelen mondat ‘La frase inacabada’, àmplia visió de la societat hongaresa, amb trets autobiogràfics L’atmosfera dels anys del culte a la personalitat queda reflectida en diversos contes Niki , 1956 Szerelem , ‘Amor’, 1963 A partir dels anys seixanta reapareixen elements surrealistes i expressionistes en la seva obra D’aquesta etapa final destaquen les novelles GA úr X-ben ‘El Sr GA a la…
Xavier Amorós i Corbella
Literatura catalana
Poeta.
Advocat Fill del poeta Xavier Amorós i Solà i germà de la novellista Maria Lluïsa Amorós El 1983 inicià una etapa introspectiva amb Els geranis de X 1984, premi Martí Dot 1983 i El curs de les coses 1988 Per confondre els incauts 1996, que conté “La vida incògnita” 1990 i “El llibre del record” Recull de Blanes 1992, té un doble registre existencial i amatori La felicitat 1996 i Odós 1998 configuren per ara la darrera fase desesperançada i paròdica de la seva obra Més endavant, publicà Poemes inèdits 2000, Set poemes dramàtics 2003, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas 2002 i…
Marta Vilajosana Andreu

Marta Vilajosana Andreu
ARXIU M. VILAJOSANA
Ciclisme
Ciclista.
Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la competició el…
Óscar Pujol Muñoz

Óscar Pujol Muñoz
Arxiu Ó. Pujol
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fill de Joan Pujol El 2006 guanyà etapes a les voltes a Cantàbria i Salamanca, on fou tercer a la general final El 2007 guanyà la Clàssica d’Aitzondo i etapes a la Bira i Volta a Navarra El 2008 passà a l’equip continental Burgos Monumental just abans de fitxar pel Cervelo Test Team El 2010 participà en la Vuelta a Espanya El 2011 competí per l’Omega Pharma i el 2012 entrà a l’equip iranià Azad University Cross Team, amb el qual guanyà una etapa i la general de la Volta a Singkarak Posteriorment, formà part de diferents equips asiàtics, i el 2015 fitxà per l'equip japonès del…
Fundació Catalana per l’Esport
Esport general
Entitat fundada l’any 2002 per a promocionar, potenciar i fomentar la pràctica esportiva a Catalunya.
El seu patronat està format per representants de les institucions catalanes i per destacats empresaris Una de les principals activitats és actuar de mitjancera entre el Consell Català de l’Esport, l’Institut Català de Finances i les federacions esportives catalanes L’any 2006 començà una etapa de rellançament amb la intenció de contribuir a mantenir l’esport català en una primera línea internacional, motiu pel qual es creà el Servei d’Atenció a l’Esportista d’alt nivell que, entre altres aspectes, posa en contacte el món de l’empresa i el patrocini amb els esportistes Juntament amb el Consell…
Gabriel Francesc García de la Torre
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Gabri.
Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona Després d’actuar en el Barcelona B ingressà al primer equip la temporada 1999-2000 Ocupant la posició de migcampista i també de lateral dret, fou jugador barcelonista fins a l’edició 2005-06 Disputà 129 partits de Lliga i marcà 13 gols Guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2004, 2005 Posteriorment jugà en diversos equips, dels quals destaca la seva etapa a l’Ajax 2006-10, amb el qual conquerí alguns títols holandesos Ha estat tres vegades…
Eidur Gudjohnsen
Futbol
Futbolista.
Procedent del Chelsea anglès, fou un centrecampista i davanter que jugà al FC Barcelona entre el 2006 i el 2009 Guanyà una Lliga, una Copa i una Lliga de Campions, totes tres el 2009, i les Supercopes d’Europa i d’Espanya del 2006 Fou el primer jugador islandès que obtingué la Copa d’Europa Anteriorment havia jugat, també, al PSV Eindhoven i el Bolton Wanderers Com a barcelonista disputà 69 partits de Lliga i marcà 10 gols Després de la seva etapa blaugrana actuà al Mònaco, el Tottenham Hotspur, l’Stoke City, el Fulham i l’AEK d’Atenes Ha estat més de 60 vegades internacional i l…
Manel Anglada Puigcerver
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Conegut amb el nom de Manu Anglada , s’inicià com a porter al Club Patí Vic i amb quinze anys anà al juvenil del Voltregà Debutà en el primer equip blanc i blau la temporada 1975-76 i hi estigué fins a la 1980-81, etapa en què guanyà una Lliga espanyola, una Copa d’Europa i una Copa del Rei Jugà també en el Vic 1981-83, tornà al Voltregà 1983-86 i passà al Reus Deportiu 1986-88 a la categoria de plata Amb l’equip roig i negre fou campió de primera divisió i tornà a la divisió d’honor la temporada 1987-88, any que es retirà Fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i…
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina