Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh
Maria de Xèrica
Història
Comtessa de Prades i d’Empúries.
Filla de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Loria El 1338 fou casada, a València, amb Ramon Berenguer I , fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó, de qui fou la segona muller, el qual aleshores era comte de Prades i després ho esdevingué d’Empúries Fou soterrada al convent de Santa Caterina, de Barcelona, i fou mare del comte Joan I d’Empúries
Agnès de Poitiers
Història
Emperadriu d’Alemanya, filla del duc d’Aquitània Guillem V, casada amb l’emperador Enric III (1043).
Mort aquest, assumí la regència de l’imperi durant la minoritat del seu fill Enric IV 1056-62, però fou deposada pels nobles laics i eclesiàstics
Estefania de Provença
Història
Filla, segurament la gran, del vescomte Gilbert I de Millau i de la comtessa Gerberga de Provença.
Fou casada 1116 amb Ramon I dels Baus, senyor de Berra, a qui aportà en dot les terres que després foren anomenades terres bausenques Ella i el seu marit no es conformaren amb el dot i feren el joc de l’emperador i del comte de Tolosa contra Ramon Berenguer III de Barcelona, marit de Dolça, la germana d’Estefania
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Portugal, filla gran de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’Isabel I de Castella.
Fou jurada hereva de Castella a les corts de Madrigal 1476 Fou casada 1490 amb el príncep Alfons, primogènit de Joan II de Portugal, que morí al cap de poc 1491, i després 1497 amb el germà, el rei Manuel I, de qui fou la primera muller El 1498 els aragonesos es negaren a jurar-la hereva Morí en donar a llum el príncep Miquel
Elionor I d’Arborea
Història del dret
Jutgessa regent d’Arborea, filla de Marià IV, germana d’Hug III, i muller de Brancaleó Dòria.
Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat 1390 Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V Frederic havia mort el 1387…
Joana II de Navarra
Història
Reina de Navarra (1328-49), filla del rei Lluís X de França i de Margarida de Borgonya.
Perdé els comtats de Xampanya i de Brié, que passaren a Felip VI de França Es casà 1317 amb el comte d’Évreux rei Felip III de Navarra La succeí el seu fill Carles II
vescomtat d’Alzira
Història
Títol concedit el 1865 a Clementina de Roncali y Díaz de Reguero, filla del comte d’Alcoi.
A la seva mort passà a la família Bertodano
Carme Amaya i Amaya

Carme Amaya i Amaya
(CC0)
Dansa i ball
Ballarina de família gitana, nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, filla d’un guitarrista flamenc.
Ja de petita ballava als locals públics de la ciutat Arran de la passió en la interpretació de les seves danses, fou coneguda en els primers anys com a El torbellino gitano A finals de la dècada de 1920, Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on l’any 1929 actuà, formant part del Trío Amaya Treballà per a la productora Filmófono en els films La hija de Juan Simón 1934, començat per Nemesio A Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías i La Casa de Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar Més…
Isabel de Castella
Història
Duquessa de Bretanya i reina de Catalunya-Aragó, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.
Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina