Resultats de la cerca

A Grècia, els primers teatres foren construïts de fusta, d’una forma molt rudimentària A partir del s IV aC hom començà a construir-ne de pedra, tot excavant un semicercle en un pujol Les tres parts principals del teatre eren les grades κοίλα, reservades al públic, que envoltaven en uns dos terços l’orquestra ορχ`ηστρα, en forma circular, reservada a les evolucions del cor Tangent a ella s’aixecava l’escena, la part més avançada de la qual, una plataforma rectangular anomenada λογεῖον o prosceni, era reservada a la representació El fons d’aquest prosceni era limitat per un mur σκηνh amb…

Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres grans tipus d’…

Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…

El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…

El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula engloba,…

Situació L’església parroquial de Sant Vicenç s’aixeca en el pla anomenat del Capell, formant una petita plaça amb les cases veïnes que es troben a redós dels encinglerats penyals de les Roques del Castell, que formen una aresta entre les valls de la Clusa i de Vilada o Camprubí El lloc és a cavall d’un aflorament de roques que el creuen de llevant a ponent, amb fortes balceres, sobretot pel cantó de migjorn, que van a morir a la riera de la Clusa, que passa per la fondalada de ponent Es troba a 8 quilòmetres de Vilada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000…

Situació Antiga capella o hospital del camí ral d’Aragó, que fou seu des del segle XIII d’un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al peu de la carretera N-II, entre els quilòmetres 539-540, uns 7 quilòmetres de Jorba en direcció a Cervera També s’hi pot anar des de Veciana per una pista oberta recentment Cal demanar la clau a la masoveria que hi ha al costat de l’església FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG729098 Història Aquest petit priorat sorgí a partir d’una capella de camí que es trobava a l’antic terme del castell d’Albarells…

L’extensió de la recerca faunística a les comarques del sud de Catalunya ha permès localitzar espècies d’afinitat meridional Un bon exemple és el zigènid Jordanita vartianae , un endemisme ibèric de distribució sudoriental, descobert recentment a les muntanyes de Prades Albert Miquel En l’àmbit de Catalunya, la recerca de lepidòpters nocturns ha estat assumida, els darrers anys, per la Societat Catalana de Lepidopterologia SCL, activa des de l’any 1978, mentre que a la Catalunya del Nord, aquest mateix paper ha estat desenvolupat per l’Associació Rossellonesa d’Entomologia ARE, fundada l’any…

Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis de murs llisos, decorada la part superior amb arcuacions cegues, separades en grups de tres per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Capella situada prop del mas Farrell, casal fortificat que es dreça a la banda occidental del terme, just on el municipi s’allargassa vers ponent mitjançant un apèndix, que gairebé arriba a tocar la població del Pont de Vilomara i que contacta amb el termenal de Manresa Long 1°55’29” - Lat 41°41’05” Del Pont de Vilomara surt una pista que, avançant en direcció sud-est i seguint, aigües amunt, la riera de…

Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també per la riba…