Resultats de la cerca

Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció, formada per més de 3 500…

Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423 Influït pel nominalisme, en la seva…

És conegut sobretot per les seves novelles, en les quals es revolta contra la societat burgesa Vipère au poing 1948, La tête contre les murs 1949, Chapeau bas 1963, Le matrimoine 1967, Le cri de la chouette 1972, Ce que je crois 1977, Un feu dévore un autre feu 1978, l’Église verte 1981, Abécedaire 1984, d’estil autobiogràfic, Le démon de minuit 1988 i Le grand méchant doux 1992 El 1958 ingressà a l’Académie Goncourt, que presidí des del 1973 Fou també Premi Lenin 1980

En escindir-se aquest el 1920, el diari passà a la majoria i esdevingué l’òrgan del partit comunista francès Reduït a la clandestinitat, amb fortuna vària, el 1939, no reaparegué normalment fins a l’agost del 1944

Entre les seves sèries de dibuixos satírics es destaquen Les plaisirs de tout âge 1827, Métamorphoses du jour 1829, Un autre monde 1844 i Les fleurs animées 1847 Fou revalorat pels surrealistes, que el consideraren un precursor

La seva activitat, segons la documentació conservada, es desenvolupà des del principi del segle XVII fins al final del XVIII El seu nom original era Danican El nom Philidor, pertanyent ja al primer músic conegut de la família, l’oboista Michel Danican ~1600-1659, deriva de Filidori, un oboista italià el nom del qual, pel que sembla, inspirà a Lluís XIII la comparació Jean Danican ~1620-1679, possiblement fill o germà petit de Michel, fou oboista a La Grande Écurie i també compositor No s’ha conservat cap obra seva Els fills de Jean, André Danican Philidor, conegut…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…

Ha publicat A desclòs 1996, Desertar 1997 i Dessecament 1997 a l’editorial Negranit, creada per ell mateix Com a traductor ha tingut cura de Destrets d’indret de Luiza Neto Jorge 1999, entre d’altres Ha estat inclòs en antologies poètiques diverses, com Sense contemplacions Nou poetes per al nou segle , a cura de Manuel Gue-rrero 2001 Ha traduït i ampliat l’assaig de Jean Bollack sobre Celan, Piedra de corazón 2002 Una part de la seva obra ha estat traduïda al francès i a l’alemany, especialment els assaigs poètics La décharge 1994 i Endymon 1995, inèdits en català El 2004 i el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ As Films Producción Madrid Eco Films ARGUMENT Pedro Mario Herrero GUIÓ PMHerrero FOTOGRAFIA José FAguayo blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Luis Espinosa MUNTATGE José Antonio Rojo MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Susana Campos Arlette, Carlos Estrada Jean, Roberto Camardiel el comissari, José Bódalo Víctor, Ángel Picazo Henry, Irán Eory Franka, Carlos Ballesteros Jules, Josep Maria Caffarel el director escènic, María Luisa Ponte ESTRENA Barcelona, 25031963, Madrid, 21101963 PREMIS CEC 1962 millor director, millor guió i millor…