Resultats de la cerca

Actuà com a director de música militar a França, Holanda i Bèlgica S'establí a París, on es dedicà a l’ensenyament Les seves obres escèniques, Le futur de province 1825, Le mari de circonstance 1836, foren estrenades a Anvers i a Brusselles Compongué estudis i altres obres per a clarinet, i juntament amb Félix Clément escriví el tractat didàctic Méthode de musique vocale 1860

Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l' Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales” fins a la seva fi, l’any 1837 La seva obra principal fou el “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir quinze volums

Professor d’exegesi del Nou Testament a Lovaina, fou perit del concili II del Vaticà De la seva obra destaca la trilogia La théologie de l’Église suivant saint Paul 1942, Le Christ dans la théologie de saint Paul 1951 i Le chrétien dans la théologie de saint Paul 1962, on assolí una de les síntesis més objectives i totals de la teologia de sant Pau

Llicenciat en dret i novellista, es destacà pels seus films de problemàtica judicial, entre altres Justice est faite 1950, Nous sommes tous des assassins 1951, Oeil pour oeil 1956, Le passage du Rhin 1960, Le glaive et la balance 1962, Mourir d’amour 1970, Vérédict 1974, La raison d’État 1979 Des del 1980 filmà només per a la televisió Retorno a Cherchell 1982

Vida Començà la seva educació musical amb Urbain Cordonier, mestre de capella a Coutances i Évreux Normandia i, des del 1783, mestre cantor de la catedral de Rouen, amb qui estudià solfeig i tècniques de cant No obstant això, es considera que el seu mestre fou Charles Broche, organista de la catedral de Rouen, que havia estat alumne de GB Martini Amb ell aprengué piano i orgue, i també harmonia i composició Boieldieu aviat abandonà els estudis per a dedicar-se a la composició, i el 1793 presentà La fille coupable , una opéra comique la música de la qual tingué molt bona acceptació Després d’…

Dels autors de les “branques” més antigues ~1270 i potser les millors només es coneix Pierre de Saint-Cloud De les continuacions, el Renart le Bestourné de Rutebeuf ~1270 i el Renart le Nouvel de Jacquemart Gelée final del segle XIII Bé que al començament no era de caràcter satíric, aquest s’hi anà introduint, sobretot en les continuacions L’obra és una paròdia de les cançons de gesta

Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Fill de Lucien Guitry 1860-1925, actor i dramaturg Autor de comèdies burgeses, on treballava a més com a actor Le veilleur de la nuit , 1911 La pèlerine écossaise , 1914 Deburau , 1918 Je t'aime , 1920 Le mot de Cambronne , 1936 etc, dirigí i interpretà films basats en obres seves — Faisons un rêve 1936, Quadrille 1938, etc— o d’altri La Malibran 1948, Si Versailles m'était conté 1954, Napoléon 1955