Resultats de la cerca

S'aplegaren vers el 1918 i feren seu el manifest de Jean Cocteau Le coq et l’Arlequin d’aquesta manera volgueren assimilar llur evolució a la de la pintura o de la literatura Inspirats per ESatie, incorporaren a llurs obres un aire de cafè concert i de music-hall , elements de jazz i de foxtrot L’única manifestació collectiva, llevat de LDurey, fou l’estrena de Les mariées de la Tour Eiffel 1921, de Jean Cocteau

Treballà al New Yorker És autor de novelles i narracions de to humorístic, notables per l’enginy en la creació de situacions còmiques i en els jocs de paraules Aconseguí el primer èxit amb un recull de narracions No But I Saw the Movie 1952 Seguiren les novelles The Tunnel of Love 1954, versió cinematogràfica de Gene Kelly, 1958, The Tents of Wickedness 1959, Reuben, Reuben 1964, Madder Music 1977, Slouching Towards Kalamazoo 1983, entre d’altres

Filla de l’actriu Maggie Baird i el guionista i músic Patrick O’Connell, rebé l’educació bàsica a casa, d’acord amb una metodologia d’aprenentatge d’enfocament artístic S’incorporà a una coral infantil de Los Angeles i, a través de la plataforma digital YouTube, es formà de manera autodidàctica en guitarra i piano Amb només onze anys ja començà a compondre cançons, i el 2016 saltà a la fama amb la interpretació d’ Ocean Eyes , una peça escrita pel seu germà Finneas O’Connell i el seu grup de música Dos anys més tard, publicà les seves primeres cançons al disc EP extended play…

Intèrpret de films com Words and Music 1948 i Command Decision 1949, establí una mútua collaboració com a guionista amb Blake Edwards Habitualment en el terreny de la comèdia, dirigí Sunny Side of the Street 1951, My Sister Eileen 1955, Bell, Book and Candle 1958, The World of Suzie Wong 1959, Strangers When we Meet 1960, The Notorious Landlady 1961, Paris When It Sizzles 1963 i How to Murder your Wife 1965, entre d’altres Els fracassos professionals posteriors el conduïren al suïcidi

Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero

Cec des de molt petit, ben aviat fou conegut pel seu domini dels instruments de tecla Fou músic de cambra de Carles V i organista de la capella d’Isabel de Portugal, i a partir del 1543 estigué al servei de Felip II Tientos, diferencias, glosas, himnes i altres composicions basades en melodies litúrgiques constitueixen la seva obra, important per la seva originalitat i per la profunditat de llenguatge, d’estil contrapuntístic molt ric i amb melodies sotmeses a nombroses variacions

Estudià a Guatemala amb Georgette Contoux de Castillo i Ricardo Castillo Posteriorment es traslladà als Estats Units, on estudià composició amb Howard Manson i direcció d’orquestra amb Paul White, a l’Eastman School of Music de Nova York També realitzà estudis de piano amb Robert Casadesus, i durant un breu període fou alumne d’I Stravinsky Entre les seves obres cal destacar Seis Bocetos , per a piano 1953, Scherzo , per a piano, i Sinfonietta , per a piano i orquestra

Estudià al West Central College of Music de Londres Si bé ha estat coneguda principalment com a compositora de cançons, també escriví música per a piano i per a orquestra de cambra i simfònica Publicà més de 300 balades i cançons, molt interpretades per cantants conegudes de la seva època, com Emma Albani, Nellie Melba, Gervase Elwes o Clara Butt L’any 1901, en tan sols sis setmanes es vengueren 23 000 còpies de la cançó O Dry Those Tears

Considerat, juntament amb Paul Butterfield, el músic més interessant del moviment del blues blanc de la meitat dels anys seixanta, Charlie Musselwhite fou l’hereu del mític bluesman Sonny Boy Williams De petit es traslladà a Memphis, on començà la seva carrera al costat de grans guitarristes de blues Després es traslladà a Chicago, on es donà a conèixer en els clubs de blues negre Entre els seus discos destaquen Stand back Here Comes Charlie Musselwhite i Ace of Harps

Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara