Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Castell d’Empordà

Vista de Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), a la dreta del Daró.
La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975
Edwin Gerhard Krebs
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Illinois i a la Washington University de Sant Louis, on es graduà en medicina l’any 1943 i realitzà els seus primers treballs de recerca Des del 1948 desenvolupà la seva tasca investigadora a la Universitat de Seattle, d’on fou nomenat catedràtic el 1957 amb un parèntesi de 1968 a 1977 que treballà a la universitat de Califòrnia El 1992, juntament amb el seu collaborador Edmond H Fischer , li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre la fosforilació com a mecanisme regulador de l’activitat cellular, camp de recerca en el qual s’havia…
Francesc Vidal Vives
Art
Artista visual i activista cultural.
Des de mitjan dels anys setanta desenvolupa una obra de caràcter interdisciplinar, sovint amb una actitud crítica i de denúncia aquesta es manifesta en tot tipus de suports visuals, amb especial interès per les publicacions, les propostes d’art postal, les exposicions i les programacions culturals de caràcter experimental Entre els seus projectes hi ha les iniciatives collectives de tramesa postal SIEP Sàpigues i Entenguis Produccions i FPDM Fills Putatius de Miró publicacions com Fenici 1985-1993 els monogràfics de Talp Club 1994-2004 i exposicions com “Estratègies” 2001, “…
Golicyn
Llinatge principesc rus, d’origen lituà.
El príncep Mikhail Ivanovič Bulgakov mort el 1558, dit Golica, descendent del gran príncep GediminI de Lituània, és l’estirp del llinatge, i els seus descendents ja es cognomenaren Golicyn i el 1798 foren confirmats com a prínceps russos El príncep Andrej Golicyn , boiar de mitjan s XVII, tingué tres fills Vasilij mort el 1652, Alexej mort el 1694 i Mikhail Golicyn mort el 1687, que formen les tres grans línies del llinatge, encara subsistents, originadores de diverses branques, els membres d’algunes de les quals foren comtes d’Ostermann 1863, Golovkin 1922, prínceps Prozorovski…
Gazeta de Barcelona
Periodisme
Periòdic setmanal publicat a Barcelona des de la fi del segle XVII.
El 1641 era escrita en català i, almenys des del 1695 era editada per l’impressor Rafael Figueró Publicada amb títols diversos, s’interrompé el 1714 El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor , que la titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona Des del 1750 es titulà novament Gazeta Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors Al començament del segle XIX era bisetmanal la seva publicació degué suspendre's amb motiu de la guerra del Francès A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de Gaceta de …
Cadira del Rei Martí
Història
Cadira d’argent daurat del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí l’Humà.
De fet, des de l’any 1412 dos anys després de la mort del rei era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després 1482 per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment els de Pere III El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII
zonificació
Urbanisme
Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista…
capità general
Militar
A Espanya, grau suprem de la jerarquia militar, equivalent al mariscal francès o al mariscal de camp alemany.
A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí…
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina ,…
Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació
Educació
Llei d’educació aprovada per les Corts Generals de l’Estat espanyol al final de l’any 2002 i que no s’aplicà totalment.
Amb aquesta llei hom intentà substituir la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu LOGSE i regular tot el conjunt del sistema A causa del canvi de govern que es produí el 2004, només se n'aplicaren alguns articles, com els que regulen les repeticions de cursos a l’educació secundària, mentre que un dels aspectes més destacats, l’examen de revàlida del batxillerat, no tirà endavant El govern socialista espanyol inicià l’elaboració d’una Llei Orgànica de l’Educació -que a mitjan 2005 es trobava en la fase d’avantprojecte- per a substituir tant la llei de qualitat com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina