Resultats de la cerca
Es mostren 2165 resultats
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
Evolució de la participació i del vot
L'orientació del vot d'esquerres o de dretes Per comprendre l’escrutini des de l’electorat, i no des de la perspectiva del repartiment d’escons als partits, hem sumat els vots obtinguts per les candidatures de 1931 a 1936 entorn de dos pols que denominem «esquerres» i «dretes» Considerem vots d’esquerres o de dretes els d’aquelles candidatures o personalitats independents correlacionades respectivament, de manera positiva o negativa, amb el Front d’Esquerres de 1936 Hem procedit així sempre, amb la sola excepció del Partit Radical, tal com explicarem més endavant El PRR constitueix una…
Serralada Prelitoral Catalana
Serralada Prelitoral Catalana Vilaplana del Camp, sota la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el…
Les fosses del sector central del marge català: Vallès-Penedès, Garraf-Montnegre, el Camp
Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un moviment,…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans…
interblob
Biologia
Regió de l’àrea visual primària del cervell, principalment de les capes superficials, que envolta els blobs, integrada per grups de neurones sensibles a l’orientació i a la forma.
celòstat
Astronomia
Instrument astronòmic que permet l’observació continuada d’una determinada part del cel sense que sigui necessari de modificar l’orientació del dispositiu òptic amb què hom fa l’observació.
Consisteix bàsicament en un o diversos miralls plans, i en un mecanisme que fa girar aquests miralls al voltant d’un eix parallel al de la Terra per tal de compensar el moviment aparent del cel el resultat és que el celòstat envia la imatge de la zona del cel escollida en una direcció constant, que és aquella on hi ha el sistema òptic permanent que, generalment, i a causa de les seves grans dimensions, hom prefereix de mantenir estàtic En els celòstats de diversos miralls, n'hi ha que corregeixen el moviment diürn del cel i d’altres el moviment anual El sideròstat és un celòstat d’un sol…
Centre Regionalista de Mallorca
Política
Entitat política creada a Palma, Mallorca, al desembre del 1917 per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener del mateix any en «La Veu de Mallorca».
Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits 1919 Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué
serra de Pàndols
La serra de Pàndols
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral catalana.
Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El ferrocarril ara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina