Resultats de la cerca
Es mostren 2645 resultats
Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Historiografia catalana
Es constituí l’any 1984 per la ferma voluntat de quatre estudiosos de la història: Pere Cornellà, Francesc Marina, Josep Clara i Antoni Simon.
La finalitat del Cercle fou impulsar els estudis d’investigació i els de divulgació d’abast local i comarcal, així com organitzar reunions científiques, desenvolupar activitats culturals d’abast popular i instituir premis i ajuts En aquest sentit s’han desenvolupat els contactes i intercanvis amb les associacions, els collectius i els professionals que poden contribuir a un aprofundiment dels estudis locals, per tal de trencar l’aïllament en què acostumen a moure’s els investigadors i erudits locals El Cercle pertany al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Les…
Centre d’Estudis Socials d’Osona (CESO)
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1984 a Vic i situada a la seu del Patronat d’Estudis Osonencs, així com el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona.
El CESO pertany a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana CCEPC És format per professionals de les ciències socials i té com a objectiu la conservació, el coneixement i la divulgació del patrimoni cultural d’Osona Alhora vol exercir la tasca d’enquadrament i formació dels joves llicenciats i altres interessats Es pretén oferir una divulgació històrica de la comarca amb cursos d’història, publicacions de llibres i xerrades sobre temes d’actualitat nacionals i internacionals S’han establert convenis de collaboració amb la Universitat de Vic, per a l’organització i…
Cap Verd 2013
Estat
L’endeutament de l’arxipèlag, que assoleix el 98% del producte interior brut PIB, va ser criticat per l’oposició, que va recordar que Cap Verd figura en la llista dels 10 països més endeutats elaborada per la revista Forbes El primer ministre, José Maria Neves, va minimitzar la dada tot destacant l’estabilitat del país i el fet que figurés en el tercer lloc en l’Índex Ibrahim de Governança Africana, darrere de Maurici i Botswana Tanmateix, l’economia va créixer més del 4% anual gràcies al turisme i les inversions en serveis El país és governat per un primer ministre del Partit Africà per la…
parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Paisatge del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser entre el puig de Bastiments i Vallter
© Guillem Verger
Espai natural
Espai natural de la comarca del Ripollès declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya pel decret del 22 de setembre de 2015.
Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter i del Freser 85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…
Palau de la Virreina
Façana del Palau de la Virreina
© Fototeca.cat
Edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, que fou construït (1772-76) per a Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, seguint els plànols de Josep Ausich.
El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Postal i…
Torredarques
Municipi
Municipi del Matarranya, al SW de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d’Aragó), constituït pel Montnegrell (943 m alt), el prat d’Aragó (877 m alt) i la Cogulla (1 153 m alt).
La major part del terme pertany a la conca del Bergantes límit nord-occidental el drenen, a més, el barranc de Montnegrell i la rambleta de Torredarques límit septentrional, afluents per la dreta d’aquest riu, al qual s’uneix, conjuntament, al molí del Xorrador, al mateix indret on el Bergantes deixa el País Valencià L’extrem sud-oriental, el més muntanyós, és drenat pel barranc d’Entrefort o riera de Mont-roig, tributari del Tastavins Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar Hom conrea, al secà, cereals, ametllers i oliveres el regadiu, que aprofita l’aigua de la rambleta de…
Calmella
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb els Aspres, entre el coll de Prunet, al N, i el coll d’Oms, al S.
La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La…
Benimodo

Façana principal de l'Ajuntament de Benimodo
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, dins l’àrea d’influència de Carlet; el terme ocupa un terreny pla, accidentat a l’oest per petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents al riu Sec.
La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’ha…
Bangka
Illa
Illa de la mar de la Xina Meridional, situada davant la costa sud-oriental de Sumatra, separada d’aquesta illa per l’estret de Bangka.
Pertany a Indonèsia i és inclosa dins la província de Sumatra Meridional L’alineació muntanyosa més important és el Gunung Mara, d’uns 400 m d’altitud Les costes són baixes i pantanoses La riquesa principal de l’illa és la mineria, principalment l’estany i el ferro, i també el manganès, l’or, el coure i el plom La capital és Pangkalpinang, i el port més important és Muntok Possessió del regne de Srivijaya durant el segle VII, fou sotmesa posteriorment segle XVII al soldanat de Palembang Cap al 1710 adquirí una gran importància a causa de la descoberta de jaciments d’estany Cedida…
paleosiberià | paleosiberiana
Antropologia física
Etnologia
Història
Individu de les cultures arcaiques de la Sibèria nord-oriental i de Kamtxatka.
Presenta generalment nombrosos trets de la raça paleosiberiana , caracteritzada per la pell molt clara, cabells negres molt sovint ondulats, absència de plec palpebral, talla mitjana o baixa i que pertany al grup racial xantoderm Pertanyen a famílies lingüístiques independents Els pobles més importants són els iukaguirs, que habiten la costa àrtica entre els rius Jana i Kolyma els txuktxis de la península homònima els koriaks, a l’estrangulament de la península de Kamtxatka els kamtxadals, a la resta de la mateixa península els guiliaks, a la banda septentrional de l’illa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina