Resultats de la cerca

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona recepció tant en…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de vegades alguna…

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos arxius peninsulars…

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva mort Compongué obres de…

Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com algunes misses i…

Començà a estudiar música per dedicar-se a la flauta, però finalment orientà la seva carrera vers la direcció d’orquestra Debutà el 1953 com a director al Teatre de Friburg, on ocupà la plaça de director permanent fins el 1959 Director musical de l’Òpera de Graz del 1959 al 1961, posteriorment exercí de director general de música a Hannover 1961-65 i de director de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg 1965-80 Entre el 1969 i el 1973 feu classes de direcció a la Folwang Hochschule d’Essen Entre les seves collaboracions amb diverses institucions musicals cal destacar la seva…

El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de Manresa

Especialitzada en proves de papallona, pertanyé al CN Sabadell al llarg de tota la seva carrera esportiva, finalitzada el 2007 Entrenà primer a les ordres de Paulus Wildeboer i posteriorment d’Albert Tubella Destacà en categoria júnior, on fou campiona de Catalunya de 50 m papallona i subcampiona de 100 m i 200 m del mateix estil, campiona catalana de relleus 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure i subcampiona estatal de 50 i 200 m papallona i bronze en 100 m En categoria absoluta guanyà el títol estatal de relleus de 4 × 100 m estils, amb rècord del campionat inclòs, i aconseguí una sisena…

Fundat el 1951, disposà d’un dels millors equips de l’època El seu màxim impulsor fou Lluís Omedes Practicà totes les modalitats d’outrigger i d’esquif, i protagonitzà actuacions meritòries en regates internacionals Aconseguí una tercera plaça en un Campionat d’Europa i guanyà el Campionat d’Espanya de rem 1952 Habitualment s’entrenava al tram final del Llobregat, tot i que el 1951 els seus membres ho feren a l’estany de Banyoles per preparar la cita dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 La seva presència a Banyoles contribuí a la popularització del rem a la zona El 1954 organitzà una regata…

Impulsat per Julio Gálvez, fou fundat l’any 1996 Debutà a primera catalana ocupant la plaça de l’AE l’Hospitalet i ascendí de categoria el mateix any La temporada 1997-98, dirigit per Carme Lluveras, aconseguí l’ascens a la Lliga EBA Guanyà la Lliga Catalana EBA en dues ocasions 1999, 2001 L’any 2001 es traslladà a la població lleidatana de Ponts on, dirigit per Xavi Pascual, pujà a la Lliga LEB El 2003 guanyà la Lliga Catalana LEB i la Copa Príncep d’Astúries La temporada 2003-04 descendí a la LEB2 i signà un acord de fusió amb el CB Alcúdia de Mallorca Per problemes legals acabà…