Resultats de la cerca

Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i…

Franciscà, fou, almenys des del 1334, provincial de la corona catalanoaragonesa Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums que restà inèdit, influït per la Catena aurea de Tomàs d’Aquino Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa 1314 L’any següent treballà per obtenir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols Fruí de la confiança del papa…

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de…

Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción…

Representa l’evolució al gòtic a la Catalunya del final del s XIII Sembla que es formà en l’ambient artístic de la catedral de Girona treballant en l’obra del claustre Hom li atribueix un calvari Museu Provincial de Girona i la imatge de la Mare de Déu de Belulla, així com la decoració 1277 del portal major de la catedral de Tarragona, on supera l’etapa arcaica de Girona i confereix a la seva obra una certa originalitat, malgrat la influència del gòtic francès i, més llunyanament, de l’italià n'és una bona mostra la imatge de la Mare de Déu amb el nen, al mainell Cap a l’any 1294…

Necròpoli Al final del segle passat, segons una notícia de J Pella i Forgas, foren descobertes unes sepultures excavades a la roca al voltant de l’església parroquial de Palafrugell Sembla que devien ésser de tipus antropomorf, ja que, segons aquest autor, tenien forma de taüt i la capçalera tenia un forat rodó Aquestes tombes, de les quals no sabem pas quin nombre aparegué, foren descobertes en construir unes cases Cal relacionar aquestes sepultures amb un moment d’habitació de l’alta edat mitjana, possiblement de cap a l’any 1000 Bibliografia J Pella i Forgas Historia del Ampurdàn ,…

Fou campió dels 100 m llisos i subcampió dels 1500 m del trofeu Juventudes en la categoria juvenil 1961 Durant els anys 1968 i 1969 fou àrbitre estatal de voleibol i àrbitre provincial de bàsquet Fou president de la Federació de Tir al Plat de Lleida 1972-74, president de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça 1981-07, i president de la mateixa federació, i vicepresident de l’espanyola 2007-09 També fou delegat per Catalunya a Mutuasport 1981-09 La federació catalana el nomenà president honorífic 2009, i també és membre honorífic de la federació territorial…

Autor de treballs especialitzats publicats a la Revista de Ciencias Históricas i al Memorial Numismático Español 1866-80, revista que fundà amb A Campaner Entre aquests treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sistematització de la moneda de Girona dels ssX i XI, la publicació de moltes monedes inèdites i de troballes, la sèrie d’articles sobre Novedades de la Numismática Española, amb estudis sobre sèries aragonesa, castellana, catalana, etc i la publicació de la primera moneda de la seca de l’Alguer Redactà també el prefaci del catàleg de…

Llicenciada en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, es diplomà en criminologia per la Universitat Complutense de Madrid 1983 Ingressà a la carrera judicial l’any 1985 Exercí com a jutgessa a Maó, a l’Audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  Magistrada especialista en dret contenciós administratiu, serví a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia a Sevilla 1991 i a l’Audiència Nacional 1994 També fou lletrada del Tribunal Constitucional d’Espanya 1993-2003 i, des del 2009, magistrada…

Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de…