Resultats de la cerca

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

Fill d’una família aristocràtica pietista de Turíngia, estudià dret a Jena, on s’entusiasmà amb Schiller i Fichte a Leipzig 1791 entrà en el cercle de FSchlegel deixà la jurisprudència per la mineria i fou inspector de mines a Weissenfels Després de la mort 1797 de la seva promesa, de 15 anys, Sophie von Kühn, entengué l’amor com una força elemental anímica i còsmica i exigí la mort per la força màgica de la consciència, per tal d’unir-se amb l’amada en els àmbits de suprema espiritualitat de l’infinit Creu en la Salvació i en forces còsmiques misterioses, i en el seu idealisme màgic tot…

Estudià violí, però s’interessà per la guitarra després de sentir John Lee Hooker En la seva joventut treballà en oficis diversos i fou músic de carrer El 1955 enregistrà el seu primer single , les cançons del qual, Bo Diddley  i I’m a Man , foren un èxit popular Des d’aleshores, al capdavant dels seus grups, desenvolupà un estil propi amb el qual, en l’estil del rhythm-and-blues , es convertí en un precursor del rock-and-roll juntament amb John Lee Hooker, Little Richard, BB King i d’altres que influïren Elvis Presley, The Rolling Stones, The Beatles i moltes altres figures del pop-rock ,…

Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà  El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995,  Punta Paloma 1997,  Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001,  Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005, Dice la…

Cal esmentar-ne els films My cousin Rachel 1953, Alexander the Great i Bitter Victory 1956, Look back in Anger 1958, Night of the Iguana 1963, Becket 1964, The Sandpiper 1965, Who's Afraid of Virginia Woolf 1966, Staircase 1969, The assassination of Trotsky 1972, Equus 1977 i 1984 1984, entre d’altres

Cada coreografia seva era realitzada harmoniosament, en estreta relació amb la música La utilització racional d’aquesta caracteritzà el seu estil, que es distingia per una gran puresa lineal de les formes corporals Actuà als Ballets de Diaghilev i als Ballets Russes de Montecarlo, i el 1934 s’installà a Nova York En aquesta ciutat fundà la School of American Ballet i esdevingué, successivament, animador de diverses companyies nord-americanes l’American Ballet, el Ballet Society i, a partir de 1949, el New York City Ballet, del qual fou fundador i director

Fundà el cercle literari Zielony Balonik 1905 Amb Studia i szkice z literatury francuskiej ‘Estudis i esquemes de literatura francesa’, 1920, Molière 1924, etc, rompé els cànons de la tradició simbolista Es destacà per les traduccions del francès

El 1486 ingressà a la confraria de la Mare de Déu, per a la qual, a més de pintar, s’ocupava de la representació de misteris, activitat que es veu reflectida en la seva pintura El 1493 dibuixà vitralls per a la catedral de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch El 1504 l’arxiduc Felip el Bell li encarregà un quadre sobre el judici final Una bona part de la producció del Bosch ha desaparegut, víctima de successives còleres iconoclastes Únicament li són atribuïdes amb certesa una trentena de pintures Com a datables entorn del 1480 figuren Els pecats capitals i L’escamotejador Amb molta probabilitat…

El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films La vida por delante , 1958 Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics Las largas vacaciones del 36 , de Jaume Camino, 1976 Las marginadas , d’Ignasi M Iquino, 1977 Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de televisió El 1958 i…

Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo ,  El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels hàbits i la…