Resultats de la cerca
Es mostren 45726 resultats
Banda Municipal de Barcelona
Música
Banda de música instituïda per l’ajuntament de Barcelona, la qual té com a antecedent la banda de dotze músics que, el 1837, fou organitzada sota la direcció del capmestre Francesc Ruiz.
Dissolta el 1850, del 1851 al 1885 se succeïren Francesc Fremont, Rafael Berga 1858, Joan Capdevila 1863 i Josep Sampere 1870 en la direcció d’una banda d’una quarantena de músics L’any 1886 fou reestructurada o creada —si hom considera les característiques actuals— la Banda Municipal, i fou creada al mateix temps l’Escola Municipal de Música, amb la qual s’havia de trobar íntimament lligada, sota un sol director i amb la collaboració, en general, dels mateixos professors Durant deu anys assolí una perfecció notable, dirigida per Josep Rodoreda Aquest fou succeït el 1896 per…
mecanicisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca…
les Corts

Campanar de l’església del Remei, al barri de les Corts de Barcelona
© C.I.C.-Moià
Barri
Districte, barri i antic municipi de Barcelona
, al qual fou agregat el 1897.
D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…
Sant Llorenç de la Salanca
Un carrer de Sant Llorenç de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca (de la qual és el centre), estès entre l’estany de Salses (un sector del qual pertany al terme) i l’Aglí (límit meridional, des de Juegues —a l’altra riba— i el mas de la Torre de Bell-lloc, l’antiga torre de Bell-lloc, de defensa de la costa).
La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’…
Farnese
Llinatge noble italià originari del castell de Farnese (Laci), que posseí, l’estirp coneguda del qual és Pietro Farnese, senyor de Farnese, comte d’Orvieto (1100) i comanador de la cavalleria pontifícia.
Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i…
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando…
massa d’aire
Meteorologia
Gran extensió d’aire, que cobreix una àrea mínima de centenars de milers de km2, en la qual les propietats físiques de l’aire, temperatura i humitat principalment, varien poc en sentit horitzontal.
Les masses d’aire es formen quan l’aire queda estancat durant un temps suficient sobre una superfície homogènia continent nevat, oceà de la qual adquireixen la seva temperatura i el seu grau d’humitat Una classificació possible és massa d’aire àrtic , massa d’aire antàrtic , massa d’aire polar marítim , massa d’aire polar continental , massa d’aire tropical marítim , massa d’aire tropical continental i massa d’aire equatorial
ruptura fràgil
Construcció i obres públiques
Procés de ruptura al qual s’arriba bruscament.
El comportament estructural abans d’aquest tipus de ruptura és elàstic El formigó a tracció exhibeix una ruptura fràgil, cosa que obliga a reforçar-lo amb armadures d’acer en aquelles zones que es troben sotmeses a tensions de tracció
silenciament gènic
Biologia
Mecanisme pel qual un gen no s’expressa.
Normalment s’empra en aquells casos en què un o diversos gens no són actius en funció de l’estat de la cromatina on es troben, i també per a descriure la inactivació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN Poden provocar el silenciament gènic, per exemple, la compactació de la cromatina per desacetilació d'histones o la metilació de citosines en regions definides del DNA Segons el moment en què es produeix respecte al procés de transcripció, es distingeix entre silenciament gènic transcripcional i silenciament gènic posttranscripcional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina