Resultats de la cerca
Es mostren 1599 resultats
René Garcia Préval

René Garcia Préval
Política
Polític haitià.
Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…
Lluís Maria Martínez i Sistach

Lluís Maria Martínez i Sistach
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense 1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa 1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…
Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles
CEE
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa 1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, formà part de la Comissió…
Jörg Haider
Política
Polític austríac.
Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta manera en el…
Michel Tournier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill de germanistes, estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i s’especialitzà en l’obra de Kant En retornar a França, no superà les oposicions per a exercir l’ensenyament públic agrégation i aleshores es dedicà professionalment a la ràdio i la televisió Posteriorment féu traduccions de l’alemany per a l’editorial Plon Iniciat tardanament en la literatura, la seva primera novella Vendredi ou les limbes du Pacifique 1967, una recreació del relat de Robinson Crusoe, tingué una gran repercussió, com també les tres següents, allegories de rerefons filosòfic construïdes sobre el seu gran…
Torlonia
Família romana de banquers ennoblits, originària de Lo Puèi (Alvèrnia), d’on era Benoit Tourlonias, que visqué al final del segle XVII.
El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí el teatre…
José Ignacio Wert Ortega

José Ignacio Wert Ortega
© Moncloa
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret 1972, cursà també un màster de sociologia El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències També fou professor a la Universidad Complutense 1974-78 i 1980-83 Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política El 1987 fundà l’empresa Demoscopia, de sondeigs d…
Ramon Espadaler i Parcerisas

Ramon Espadaler i Parcerisas
© Unió.cat
Política
Polític.
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, cursà també Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB Militant d' Unió Democràtica de Catalunya des de 1989, en fou secretari general del comitè de govern 2001 i 2002 i de 2003 a 2014 en presidí el consell nacional Aquest mateix any assumí la secretaria general del partit Tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora 1991-1999, d’on prové la seva família i on residí fins als vint anys i escaig, i posteriorment de Vic 1999-2001, i diputat al Parlament de Catalunya 1992-2000, entre el 1999 i el 2001 fou director general d'…
Helmut Schmidt
Economia
Política
Polític i economista alemany.
Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina