Resultats de la cerca
Es mostren 3923 resultats
Manuela Balanzá Pérez
Historiografia catalana
Historiadora especialista en la didàctica de la història.
Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en…
Bolívia 2011
Estat
Una nova llei estatal sobre seguretat alimentària afectarà les petites explotacions ramaderes bolivianes © FAO / Ximena_Loza Evo Morales va acusar el desgast de governar durant sis anys seguits A les tensions acumulades amb els seus oponents per la seva política transformadora es van afegir altres conflictes socials Així, les demandes populars van anar en augment mentre que el Govern bolivià no va tenir capacitat per a satisfer-les Un dels conflictes el va protagonitzar la Central Obrera Boliviana COB, el potent sindicat únic que en altres temps va ser un gran aliat de Morales,…
Angola 2017
Estat
El fins a l’agost ministre de Defensa d’Angola, João Lourenço, es va convertir en president del país en ser el cap del Moviment Popular per l’Alliberament d’Angola MPLA, clar vencedor de les eleccions legislatives © Jim Mattis / US Department of Defense João Lourenço va substituir en la presidència José Eduardo dos Santos, un dels estadistes africans que duia més temps en el poder, 38 anys des del 1979 Lourenço, de 63 anys, va ser el cap de llista del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola MPLA, clar vencedor de les eleccions legislatives celebrades a l’agost, en les quals va obtenir…
aliança
Antropologia
Terme que s’aplica generalment al matrimoni dins el marc teòric conegut com a teoria de l’aliança.
Associada als treballs de Claude Lévi-Strauss, aquesta teoria postula que el matrimoni és l’element central de les relacions de parentiu i que s’ha d’entendre com una relació d’intercanvi Segons aquest plantejament, la prohibició de l’incest seria una regla de comportament eminentment social, i no biològica o psicològica com se solia adduir La prohibició de l’incest obliga els individus a sortir dels seus nuclis de parentiu i a prendre en matrimoni individus d’altres unitats socials Hom distingeix entre els sistemes d’aliança matrimonial elementals , que permeten el matrimoni…
transició sanitària
Sociologia
.
Canvi global en les condicions de salut, experimentat per les societats industrials de manera parallela al descens de la mortalitat característic de la transició demogràfica Comprèn una transició epidemiològica i una altra de riscs sanitaris En la primera es trasllada la preponderància de les malalties infeccioses com a causa de mort cap a les malalties degeneratives, i es redueixen enormement les malalties derivades de la desnutrició i les pandèmies En la transició de riscs es fa allusió a un conjunt molt més ampli de condicionants socials, econòmics, tecnològics i polítics,…
cercle
Entitats culturals i cíviques
Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
Alguns cercles tenen una finalitat ben determinada, com els cercles de caçadors, el Cercle Eqüestre, el Cercle Artístic, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Cercle del Liceu, a Barcelona, el Cercle Literari de Vic, el Cercle Artístic de Ciutadella, o els cercles de belles arts Uns altres han tingut caràcter polític, com el cercle Mallorquí, o acullen catalans residents fora de Catalunya, com el Cercle Català de Madrid Es formaren al s XIX, i llurs socis, en general, pertanyien a la classe social més adinerada Les condicions polítiques i socials de després del 1939 han tendit a…
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general…
zonificació
Urbanisme
Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista…
teledocumentació
Arxivística i biblioteconomia
Accés a la informació documental per mitjans teleinformàtics.
Donada una base de dades informatitzada, hom hi pot accedir per via telefònica des de qualsevol terminal connectat a l’ordinador que la contingui la cerca és assistida i facilitada pel sistema conversacional software de consulta de què són dotats Actualment, les bases de dades s’han anat agrupant en xarxes documentals i també han estat creats centres distribuïdors host que les comercialitzen Les primeres xarxes foren creades als EUA, i foren seguides per les de la República Federal d’Alemanya, la Gran Bretanya, el Japó i França Per a l’àmbit europeu hi ha la xarxa Euronet, que té una base…
militarisme
Militar
Tendència dels aparells militars d’una nació o un estat (forces armades, paramilitars, burocràtiques i serveis secrets) a assumir un control sempre creixent sobre la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació, la religió, la política i l’economia nacional, a expenses de la institució civil, sia per mitjans militars (preparació de la guerra, adquisició d’armaments, desenvolupament de la indústria militar), sia pels valors militars (centralització de l’autoritat, jerarquització, disciplina i conformisme, combativitat i xenofòbia).
El militarisme es refereix, així, a la cursa d’armaments, al paper creixent de l' establishment militar en els afers interns o internacionals, a l’ús de la força com a instrument de domini i de poder polític i a l’increment d’influència dels militars en els afers civils És un fenomen multidimensional i variat, amb diferents manifestacions segons el context en què es troba, que depèn del fons històric, les tradicions culturals, l’estructura de classe, les condicions socials, el cos institucional d’un país i la situació internacional Adquireix una veritable dimensió quan el procés…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina