Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
break
Música
En el jazz, breu passatge per a solista durant una interrupció de l’acompanyament, tot mantenint el ritme i l’harmonia subjacent de la peça.
La majoria de breaks tenen una durada de dos compassos, però també n’hi ha d’un compàs i de quatre És la cellula bàsica a partir de la qual es desenvolupà el solo improvisat del jazz
violoncel

Violoncel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre greu de la família del violí, de tessitura intermèdia entre la viola (afinada exactament una octava més aguda) i el contrabaix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…
Osías Wilenski Schor
Música
Compositor, pianista i cineasta argentí.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on cursà piano amb Vicente Scaramuzza, i més tard estudià harmonia i composició amb Erwin Leuchter, vienès emigrat a l’Argentina que havia estat alumne d’Alban Berg, a través del qual s’inicià en el dodecatonisme De petit fou considerat un nen prodigi Gràcies a una beca concedida per la Fundació Williams viatjà als Estats Units, on amplià els estudis de piano amb Simon Barer a la Juilliard School de Nova York Posteriorment feu carrera internacional com a solista de piano, amb concerts als Estats Units i a l’Amèrica del Sud La…
Lluís Farreny i Alujas
Música
Compositor, contrabaixista i editor musical.
Signà moltes obres com RF Ynera Subdirector de la Coral Barcelona a mitjan anys cinquanta Contrabaixista, formà part d’orquestres simfòniques, entre d’altres la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista Professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona fins el 1989, des del 1983 en fou cap d’estudis Harmonitzà nadales, cançons populars catalanes, espirituals negres i cançons del folklore internacional per al cant coral, i intervingué en altres peces, com ara l’ Albada de Josep Cervera, per a contrabaix i piano, que adaptà…
Anatolij Konstantinovic L’adov
Música
Compositor i professor rus.
Forma part, com AS Arenskij i A Glazunov, de la generació de compositors situada entre els fundadors de l’escola nacional russa i la de S Prokof’ev i I Stravinsky Era fill d’un músic que dirigí durant anys l’orquestra del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg i del qual rebé la primera formació musical Entrà al conservatori de la seva ciutat natal el 1870 per estudiar piano i violí, i el 1872 s’incorporà a les classes de composició de N Rimskij-Korsakov La seva indolència en el treball i les constants faltes d’assistència motivaren que fos expulsat del centre el 1876 Tanmateix, fou readmès el…
Xavier Boliart i Ponsa
Música
Compositor i professor català.
Vida Format a l’Escola de Música de Barcelona, fou deixeble dels mestres Alfonso, Poch, Pich, Gibert, Zamacois i Massià Més tard estudià instrumentació i composició amb Manuel Oltra, direcció amb Joan Pich i Santasusana i pedagodia amb Maria Cateura Professor de solfeig i teoria a l’Escola de Música de Barcelona, el 1980 hi obtingué la càtedra d’harmonia Ha compost una obra àmplia que inclou música per a instrument solista, per a conjunts instrumentals i també per a orquestra La música per a cobla ocupa un lloc destacat en el seu catàleg compositiu Obra Solo Dotze preludis per a…
Jordi Alcaraz i Solé
Música
Compositor català.
Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals de Composició…
Christoph Bernhard
Música
Teòric i compositor alemany.
Vida Estudià teologia, dret i música a Danzig Des del 1649 estigué al servei de l’elector de Saxònia a Dresden, on conegué Heinrich Schütz, amb qui completà la seva formació Passà una temporada a Roma, on fou enviat per a formar-se vocalment en l’estil italià i on possiblement treballà amb G Carissimi El 1655 retornà a Dresden amb el càrrec de vicemestre de capella Més tard, el 1663, passà a Hamburg, on es feu càrrec del lloc de cantor de la Johannischule L’any 1670 Schütz li encarregà una missa de rèquiem per a ell mateix, que fou interpretada a la seva mort, ocorreguda dos anys més tard…
Jesús Monasterio y Agüeroz
Música
Violinista, compositor i director castellà.
Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…
bombardí

Bombardí en si bemoll de tres pistons i pavelló recte
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per una embocadura metàllica que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall -llautó, alpaca o ambdós combinats- i de perforació cònica, d’uns 2,75 m de llargària, acabat en un pavelló de diàmetre regular d’uns 20 cm, que sol estar orientat cap amunt La llargària del tub pot ésser variada mitjançant un sistema de vàlvules de cilindres o pistons -normalment tres i de vegades quatre- Incorporen bombins que modifiquen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina