Resultats de la cerca

Fou rector de l’església del Pi, de Barcelona, i més tard auditor i president del tribunal de la Rota, a Roma Filipista, intentà que el papa ClimentXI es decantés a favor de Felip V Refusà els bisbats de Tortosa, Càller i Saragossa El 1713 fou elegit inquisidor general Hom publicà un recull de les seves Sacrae Rotae Romanae Decisiones 1728

Al s XII era considerat un personatge històric, i esdevingué l’heroi de narracions basades en la tradició popular i en els models de narracions heroiques i mitològiques Més tard Finn esdevingué un personatge de literatura i de folklore, i ha anat evolucionant, des del Colloqui dels Vells , collecció d’episodis del s XII, fins a les versions recollides al s XVIII

Fou dirigida per MVidal i Guardiola, i hi collaboraren JMTallada, JAlgarra, MReventós, PCoromines i FEscalas, i més tard, JAVandellòs, JAlzina i ABausili i Sanromà Tingué seccions dedicades a qüestions jurídiques, a tècnica i economia, a la borsa, a economia internacional, etc Els articles doctrinaris definiren la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista És una font bàsica per a la història econòmica catalana

El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica

Els seus collaboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya Àngel Guimerà, Claudi Omar, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Francesc Matheu, Apelles Mestres, Jacint Verdaguer Hi alternaven amb escriptors sabadellencs, com Pau Colomer, Pere Muntanyola, Antoni de Paula Capmany, el qual en fou director, i Manuel Folguera i Duran

Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys

Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres recepció i distribució d’ingressos reials Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc

El títol complet és “successor de l’enviat de Déu” ḫalīfa rasūl Allāh , bé que més tard hom hi afegí amīr al-mu'mīnīn Malgrat que en l’ortodòxia islàmica el califa ha d’ésser àrab i curaixita, únic i elegit per la comunitat, aquest títol, de fet hereditari, fou portat sovint per persones que no reuniren les esmentades condicions califat

En els animals celomats deuteròstoms, el blastòpor esdevé l’anus en l’organisme adult En els protòstoms, el blastòpor origina la boca o bé es tanca en finalitzar la gastrulació, i s’obre novament més tard en el mateix lloc o prop d’ell D’altres organismes no formen blastòpors, i l’anus s’hi forma secundàriament en les fases darreres del desenvolupament

Sortit del camp del grafisme i també prolífic escriptor, obtingué més tard una important difusió internacional amb els seus films Red 1969, Les mâles 1970, La vraie nature de Bernadette 1971, premi del Canadà 1972 al millor director i Fantastica 1980, entre d’altres pellícules El 1989 fou guardonat amb la Palma d'Or de Canes al millor curtmetatge per 50 ans