Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Els fets de Cullera
Detinguts pels fets de Cullera, “Mundo Gráfico”, 1923 GC El 18 de setembre de 1911, la localitat valenciana de Cullera fou escenari d’uns luctuosos esdeveniments, anomenats “fets de Cullera” Aquest episodi es va inscriure en el marc d’una conflictivitat generalitzada a diversos punts de l’Estat espanyol La intranquillitat obeïa a diverses raons Entre altres, cal destacar el malestar per les condicions de vida a què estava subjecta una gran part de la població, a l’anunci d’una nova tramesa de tropes al Marroc pels problemes de competència amb França, i a la propagació, per part dels…
La normalització lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans
Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…
Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Antropologia
Historiografia catalana
Escriptor i antropòleg.
Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…
, ,
Josep-Narcís Roca i Ferreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Medicina
Farmàcia
Metge, farmacèutic, escriptor i pensador polític.
Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…
, ,
prova
Tecnologia
Assaig, anàlisi, examen, etc, al qual és sotmès una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle, un producte industrial, etc, per tal de conèixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat, especialment per determinar-ne la resistència, comprovar-ne el bon funcionament, mesurar-ne el rendiment, el consum, etc.
Les proves de màquines, motors, aparells, etc, són efectuades en installacions especialment adequades, anomenades banc de proves , que consisteixen en un bastiment proveït de tots els mecanismes, dispositius i aparells necessaris per a determinar, mesurar, etc, les característiques del motor, màquina, aparell, etc, que hom vol provar i al qual bastiment és fixat provisionalment Posteriorment a les proves efectuades al banc, hom sotmet, especialment els vehicles automòbils, avions, etc, a proves reals de comprovació del funcionament en el medi, condicions, etc, en què serà emprat Segons el…
alta
Dret
Declaració per mitjà de la qual una persona, una finca, una indústria, un vehicle, etc, són inclosos en un padró, un cens, un registre o una llista, a afectes tributaris, estadístics, d’exercici d’activitats, de represa del treball després d’una malaltia, o amb altres finalitats diverses.
placa d’estat
Placa d'estat de Dinamarca
Transports
Làmina metàl·lica o paper adhesiu de forma ovalada i color blanc, en la qual consta la sigla, en color negre, de l’estat en el qual ha estat matriculat un vehicle automòbil, segons un conveni internacional ( matrícula), i que sol ésser col·locada a la part del darrere dels vehicles.
tricicle

Tricicle
Transports
Vehicle automòbil de tres rodes, generalment dues al darrere i una al davant, proveït o no d’un motor sovint de petita cilindrada i generalment de motocicleta, amb selló per al conductor i amb una caixa al darrere d’aquest o, eventualment al davant, emprat per a petits transports.
Les rodes del darrere, o una de sola, són motrius, i la del davant, guiada amb manillar o amb volant, directriu
ablatiu | ablativa
Química
Dit dels plàstics i dels altres materials (ceràmiques, composts ceràmico-metàl·lics) utilitzats per a construir el revestiment dels coets i vehicles espacials i que es caracteritzen per absorbir, mitjançant llur piròlisi, fusió o vaporització, una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.
Llur destrucció serveix així per a la protecció tèrmica de les parts més interiors Els materials ablatius són sovint agregats de dos o més components
carro
Carro
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en un marc o caixa, amb baranes o sense, proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina