Resultats de la cerca

Treballà a la seu d’aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l’arquebisbe i virrei Joan Terés 1613

Entre ells figuren Joan Casanoves II mort el 1739, autor d’un retrat de Felip V, Joan Casanoves i Ricard mort el 1756, autor d’un retrat de Ferran VI, i Antoni Casanoves i Torrents Barcelona 1752 — 1796, el més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada als Museus d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles

Bé que se’n desconeixen les dades biogràfiques bàsiques, hi ha documentació que abraça la seva activitat professional Fou mestre de capella en dues seus catalanes a la Seu d’Urgell del 1598 al 1602, succeint el mestre Gonsalvo, i altra vegada en 1605-16, quan fou succeït per Ignasi Mir i a Tarragona des del final de 1616 fins al gener del 1619 Es coneixen poques obres d’aquest compositor La més important és la missa a quatre veus  Susanne un jour , una de les darreres versions d’aquest conegut tema, molt conreat pels organistes i polifonistes europeus També cal esmentar el  villancico a…

Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen estilísticament a les…

Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’atribueixen a…

Possiblement fou alumne de Francesco Corbetta El 1680 era músic de cambra de Lluís XIV i del 1694 al 1705 actuà regularment a la cort francesa i amenitzà les reunions vespertines de Madame de Maintenon El 1709 era cantant de cambra reial i el 1719 fou nomenat mestre de guitarra del rei Fou també tiorbista i violista i, juntament amb Corbetta, el compositor de guitarra més destacat del Barroc francès Visée publicà un total de dotze suites en els volums Livre de guittarre dédié au roy 1682 i Livre de pièces pour la guittarre 1686, a més d’algunes miscellànies amb peces per a tiorba i per a…

El 1643 ingressà com a monjo al monestir de Montserrat no se sap del cert si realitzà la seva formació musical a Barcelona, on nasqué, o bé al mateix monestir BS Saldoni, en el seu conegut Diccionario 1868-81, palesa el seu prestigi com a compositor i organista A més de les ocupacions musicals, Rossell exercí al monestir altres càrrecs de responsabilitat mestre de novicis, majordom i sagristà major Malauradament, no es conserva cap obra seva

S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en teologia…

Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…