Resultats de la cerca
Es mostren 26373 resultats
Lola Flores

Lola Flores Ruiz
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda Dolores Flores Ruiz, cantant i ballarina andalusa.
D’origen gitano, començà a actuar a la seva ciutat natal, i el 1940 enregistrà el seu primer disc, Lerele En 1943-51 es vinculà a Manolo Caracol, amb el qual organitzà i actuà en nombrosos espectacles Casada el 1954 amb el gitano del barri barceloní de Gràcia Antoni González, el Pescaílla , protagonitzà una trentena de pellícules, entre les quals La Faraona —sobrenom amb el qual també fou coneguda— 1953, Una señora estupenda 1967 i Sevillanas 1967, de Carlos Saura Tot i haver estat convertida en símbol de l’Espanya franquista, en general hom coincidí a reconèixer-li el talent El març del…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia
Historiador i erudit.
Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illot de Campello Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 1934, La isleta del Campello del litoral de Alicante 1950, La necrópolis ibérico-púnica de Alicante Los ajuares 1956 Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia vers el 1914, i treballà sobre temes històrics diversos Alicante bajo los reyes de Castilla 1952,…
Antonio Aranda Mata

Francisco Franco, durant la Guerra Civil Espanyola, al front d’Astúries, amb Dávila, Aranda i Ramón Franco
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976, el rei Joan…
Yūsuf ibn Tašfīn
Història
Soldà almoràvit (1061-1106).
Consolidà la formació de l’imperi amb la conquesta del N d’Àfrica —fundació de Marràqueix 1070, que instituí com a capital— Sembla que la caiguda de Toledo 1085 a mans d’Alfons VI de Castella el decidí a ajudar els andalusins passà l’estret i vencé els cristians a Sagrajas o Zallaca 1086 Malgrat ésser derrotat al castell d’Aledo 1088, s’imposà als taifes andalusins exceptuant València, en poder del Cid, i els estats vassalls d’aquest Els principals lloctinents de Yūsuf que actuaren a les terres dels Països Catalans foren Muḥammad Ibn ‘Ā'iša i Muḥammad al-Mazdalī Adoptà el títol d’emir tot…
Joan Ylla
Cristianisme
Religiós dominicà i canonista.
Professà al convent d’Ocaña 1893 i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901 Se n'anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la Universidad de Santo Tomás de Manila Fou vicerector i rector del collegi de San Juan de Letrán de Manila, vicerector de la Universidad de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila 1933-56 Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses Publicà articles en…
notació catalana
Música
Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII.
En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan segle IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana En el primer període final del segle IX i començament del segle XI conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen parallel El període d’esplendor segles XI i XII, en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat Al segle XII la notació catalana conviu alguna vegada fins i tot en un mateix còdex amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella Se'n coneixen a la…
nimbe
Pintura
Cercle lluminós que els escultors i els pintors col·loquen darrere el cap dels personatges sagrats.
Pot ésser també de forma triangular, radiada, crucífera o oval i adornat amb orles i fistons Les civilitzacions de l’antiguitat usaren el nimbe per a significar la potència i la majestat dels personatges representat primerament a manera de plugim lluminós sobrenatural, que emanava de la divinitat i l’envoltava, esdevingué després un cèrcol de llum que li envoltava el cap Hom arribà a aplicar-lo fins i tot a les imatges dels herois i dels emperadors vivents Els cristians adoptaren el nimbe de forma circular per a significar la santedat, i l’aplicaren a les representacions de Jesús, de Maria i…
monetarisme
Economia
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques.
Enfront de la interpretació keynesiana keynesianisme de la determinació del nivell d’utilització dels recursos, que posava l’èmfasi principal en els aspectes reals de l’economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s’ha produït darrerament una reactualització del paper de l’oferta monetària en la determinació del nivell d’activitat El cap de fila d’aquest corrent, l’economista nord-americà Milton Friedman, tot i destacant la importància de l’oferta monetària, recomana una política monetària “neutra” per part de l’estat, per tal d’impedir que els terminis entre…
mercadal
Història del dret català
Lloc on eren celebrats els mercats i les fires (bé que en alguns llocs aquestes eren celebrades en un indret diferent, dit firal), gairebé sempre fora els murs de les poblacions en les ciutats i viles medievals on els espais eren insuficients.
Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum , per acabar…
Mošé ben Yehošu‘a Narboní
Filosofia
Metge i filòsof jueu.
De família narbonesa establerta a Perpinyà Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria Es conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals els comentaris a ibn Ṭufayl, a Algatzell, a Averrois —comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa allusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III— i al Moré Nebukim de Maimònides —acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a…