Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Clara Janés
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Filla de l’editor Josep Janés Estudià a la Universitat de Barcelona, es llicencià en Filosofia i Lletres a la de Pamplona i feu estudis de Literatura Comparada a la Sorbona París Ha conreat diferents gèneres literaris, però s’ha consolidat sobretot com a poeta, on destaca pel tractament de la temàtica amorosa i per fórmules de superació del realisme Entre els seus llibres de poesia més significatius hi ha Las estrellas vencidas 1964, Límite humano 1973, Vivir 1983, Creciente fértil 1989 i Arcángel de sombra 2000 Ha publicat també diferents novelles entre les quals Los caballos…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran…
Enric Margall i Tauler

Enric Margall i Tauler (amb la pilota)
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / JOSÉ VICENTE TORRES
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del…
,
Montserrat Mainar i Benedicto
Pintura
Arts decoratives
Pintora i esmaltadora.
Filla de Josep Mainar i Pons , es formà a l’Escola Massana amb Miquel Soldevila Interessada per les noves aplicacions de la tècnica de l’esmalt, féu la primera exposició individual a Barcelona el 1957 Fou cofundadora dels Salons de Maig i d’Art Femení Guanyà el gran premi d’esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte del 1956 i fou convidada a la mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres 1961 Entre les seves obres sobresurt el frontal de l’altar major de Montserrat 1958 i també les sèries inspirades en Homer i en el Tirant lo Blanc Rebé també el…
pla Jaussely
Urbanisme
Pla general per a Barcelona fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa, Llenguadoc 1875 — Givry, Illa de França 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1903.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…
Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell
Història
Organització que reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell en 1933-36.
Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical…
Diario de Valencia
Portada del Diario de Valencia , òrgan dretà del País Valencià
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el març del 1911 i el juliol del 1936 com a òrgan carlí, primerament, i de la Dreta Regional Valenciana, a partir de la creació d’aquest partit (1930).
Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou…
Consell Nacional Català
Història
Entitat política catalana creada com a resultat de la Conferència Nacional Catalana de Mèxic (1953), on participaren, directament o delegada, representants procedents de tots els Països Catalans.
Fou constituït per un consell general, amb representants de diverses tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic Tingué com a primer president Salvador Armendares i com a secretari general Miquel Ferrer El 1964 la presidència restà vacant El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es féu càrrec de la secretaria general Mantingué, a l’exili, una presència testimonial a través de les Conferències Nacionals de Mèxic 1963 i Avinyó 1969, treballà per la difusió internacional del plet català, promogué els Aplecs de Toluges 1965 i edità els…
Centre Nacional Català
Política
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1899 per elements dissidents de la Unió Catalanista, partidaris d’una acció política.
La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba…
Catalunya
Setmanari
Setmanari cultural i de pensament polític, que sortí a Barcelona en tres etapes: en castellà, com La Cataluña
(1907-10) i Cataluña
(1911-12), dirigida successivament per Joan Torrendell i Miquel dels Sants Oliver.
Finalment es transformà en Catalunya 1913-14, dirigida per Josep Carner Responia a un moment de cristallització del Noucentisme i es proposava de difondre les obres i el pensament de Catalunya per Castella i l’Amèrica Llatina Sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba, féu de portaveu d’un grup d’intellectuals joves —Carner, Ors, Homs, etc—, des del camp de la literatura i el pensament fins al de la pedagogia, l’economia i la sociologia Publicà importants números monogràfics, com el titulat El ideal de la juventud catalana en el momento presente…