Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Centre de Lectura de Reus

Excursió de membres del Centre de Lectura de Reus durant la dècada de 1930
Centre de Lectura de Reus
Esport general
Entitat cultural de Reus.
Fundada el 1859, nasqué amb l’objectiu de difondre la cultura i la catalanitat La secció d’excursionisme fou constituïda el 1901 Durant la primera etapa predominà l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’inventariat fotogràfic Durant la dècada de 1920 i 1930 tingué molta activitat, sobretot per l’aportació de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies Edità tres guies i el 1927 promogué la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines Després de la Guerra Civil, el 1948, reprengué l’activitat en destacà la secció d’arqueologia El 1963…
Albert Charlot Gadnaire
Atletisme
Atleta especialitzat en marxa atlètica.
El 1914, juntament amb el seu germà René, fou l’introductor de la marxa atlètica a Catalunya i a l’Estat espanyol Sempre lligat al RCD Espanyol, practicà el ciclisme, el rugbi, les curses de muntanya i l’atletisme Establí el rècord de Catalunya de 100 m amb una marca de 12 s, així com els rècords de 400, 1 500 i 5 000 m També fou llançador de pes L’any 1922 fou el primer campió d’Espanya de marxa, en guanyar una prova de 50 km amb sortida i arribada al parc de la Ciutadella de Barcelona També participà en marxes internacionals de 50 i 100 km Després de la Guerra Civil es dedicà a…
Wieland Adolf Gottfried Wagner
Música
Productor i escenògraf alemany.
Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions operístiques a…
Magda Tagliaferro
Música
Pianista i professora brasilera.
De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del…
Lovro von Matacic
Música
Director d’orquestra eslovè.
Estudià música a Viena, on formà part dels Nens Cantors, i el 1919 debutà a l’Òpera de Colònia com a director coral Posteriorment dirigí les orquestres de les òperes de Ljubljana 1924-26, Belgrad 1926-31 i Zagreb 1932-38 El 1938 fou nomenat director de l’Òpera de Belgrad i del 1942 al 1945 dirigí a l’Òpera de Viena Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a consolidar el Festival de Dubrovnik i, també, a formar l’Òpera de Skopje, que dirigí entre el 1948 i el 1952 En 1956-58 es posà al capdavant de la Staatskapelle de Dresden, tasca que alternà amb la direcció de l’Òpera de…
Jascha Horenstein
Música
Director d’orquestra ucraïnès naturalitzat austríac i, posteriorment, nord-americà.
Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera La casa dels…
Vladimir Ivanovic Fedosejev
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià a l’Escola de Música de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual passà a ampliar la seva formació a Moscou Encara estudiant, hagué de substituir un director en la direcció de la Cinquena simfonia de Cajkovskij, fet que tingué un gran èxit Més tard, interpretà la integral de les simfonies d’aquest compositor amb les principals orquestres soviètiques El 1974 fou nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS Ha dirigit arreu d’Europa i dels EUA, i ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments fonogràfics, alguns dels…
Jonel Perlea
Música
Director d’orquestra romanès naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori de Munic i a Leipzig i el 1919 debutà a Bucarest Posteriorment dirigí a Leipzig 1922-23, Rostock 1923-25 i Cluj 1927-28 El 1928 tornà a Bucarest, on fou director de l’orquestra de l’Òpera, càrrec que exercí en 1928-32 i en 1936-44 També en fou director musical del 1929 al 1932 i del 1934 al 1936 Entre el 1936 i el 1944 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Bucarest i en 1941-44 fou professor de direcció al conservatori de la capital romanesa Després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Roma, on del 1945 al 1947 treballà com a…
Josep Fontbernat i Verdaguer
Música
Director de cor i polític català.
Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser…
Victor De Sabata
Música
Director d’orquestra italià.
Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara Roma, Londres…