Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
a sang
Disseny i arts gràfiques
Dit del gravat imposat de manera que passi del marge de la plana, per un costat o per més d’un, per tal que en tallar el paper amb la cisalla de guillotina la pàgina resti sense marge a l’indret d’aquest gravat.
salamandra
salamandra
Calefacció
Estufa de ferro en la qual hom crema antracita o llenya, i més modernament gas, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.
Fou inventada el 1743 per Benjamin Franklin, que l’anomenà estufa de Pennsilvània És considerada el primer sistema modern de calefacció no integrada en la construcció, i permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible El 1883 l’enginyer francès M Edmond Philibert Chaboche creà una versió d’aquesta estufa, que registrà amb el nom salamandre , nom que es generalitzà, evocant la salamandra mítica, animal fabulós que podia viure en el foc sense cremar-se Les estufes de Chaboche tingueren un…
rosca d’Arquimedes
Física
Màquina per a elevar aigua que consisteix en un tub proveït interiorment d’una xapa en forma de rosca o d’hèlix, la qual, en girar amb una velocitat suficient, permet de passar l’aigua d’un nivell baix a un altre de més alt.
rosa dels vents
Transports
Cercle dividit en trenta dues parts iguals, anomenades quartes, rumbs o vents, que indiquen els quatre punts cardinals i vint-i-vuit d’intermedis, és a dir, els trenta-dos rumbs de l’horitzó, sobre el qual són efectuades les indicacions de les agulles nàutiques.
És anomenada també rosa nàutica
revolt
Construcció i obres públiques
Transports
Tros de carretera, de via de ferrocarril, etc, de traçat corb, entre dos trossos rectes més o menys llargs, que permet als vehicles que hi circulen de canviar de direcció, per tal de salvar obstacles, de passar d’un nivell a un altre, etc.
Els revolts solen ésser dotats de peralts adequats a les velocitats amb què hom preveu que hi circularan els vehicles
dret de retenció
Dret civil
Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la al deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
El dret de retenció constitueix una forma de garantia del crèdit, que només faculta a continuar la detenció i negar-se a restituir, però sense que atorgui la facultat de disposició de la cosa per tal de satisfer amb el seu preu l’import del crèdit
responsabilitat ministerial
Política
Dret constitucional
Responsabilitat pròpia i exclusiva d’un ministre o membre del govern, garantida com a tal mitjançant la seva signatura, amb relació als decrets i a les disposicions, que aquesta acompanya, que eximeix de responsabilitat al cap d’estat i els altres membres del govern.
De la responsabilitat, davant el parlament, per l’actuació política dels caps d’estat, són exempts a vegades els monarques
rendiment
Tecnologia
Relació de proporcionalitat, directa o inversa, establerta entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc, i l’energia consumida per a obtenir-lo, entre l’efecte obtingut realment i el calculat teòricament, eventualment en condicions ideals, etc.
El rendiment, sempre inferior a la unitat a causa del fet que en qualsevol sistema sempre hi ha resistències que impliquen pèrdues d’energia, sol tenir uns valors límits per a cada tipus de motor, de màquina, etc, i així, el rendiment de les màquines de vapor sol oscillar entre el 10 i el 15%, el dels motors d’encesa per guspira entre el 20 i el 30%, el dels motors dièsel entre el 30 i el 40%, el dels motors elèctrics entre el 80 i el 90%, etc
rastell
Agronomia
Bastiment constituït per dues barres horitzontals unides per una sèrie de barrots paral·lels entre ells i perpendiculars a les barres, que, disposat damunt la menjadora dels animals com a suport de la palla, de l’herba, etc, impedeix que s’escampi o es malmeti.
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar