Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
sonometria
Física
Tècnica que s’ocupa de la mesura i l’anàlisi de nivells sonors amb la finalitat de determinar llur incidència sobre la salut pública, el bon funcionament de màquines i el disseny o condicionament de locals, amb vista a millorar-ne la resposta sonora.
silúrids
Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
semicultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que per la seva introducció tardana en la llengua o per qualsevol altra causa (per exemple, l’influx del llatí eclesiàstic) no ha sofert una evolució fonètica completa i presenta un estadi més evolucionat que el cultisme i menys que un mot popular.
Per exemple, spatula ha conservat a mitges el grup secundari t'l en ‘espatlla’, que en vetula ha evolucionat a ‘vella’
salvió
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples oposades, de flors de corol·la bilabiada i externament tomentosa, amb el llavi superior cucul·lat, agrupades en verticil·lastres distants, i de fruits composts de quatre núcules trígones i glabres.
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment entre els…
sagitària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 40 a 80 cm d’alt, amb fulles submergides linears, fulles flotants ovals i fulles aèries sagitades, i amb flors blanques o una mica rosades, disposades sobre un escap en verticils de tres.
Creix en aigües somes, en una gran part d’Europa, i també és plantada en jardins
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
cambra de reverberació
Física
Cambra o recinte tancat, construït de parets no paral·leles entre elles, dures i reflectores de les ones sonores, a l’interior de la qual hi ha una font sonora que crea un camp difús, de manera que l’energia del so resta uniformement distribuïda.
Hom hi mesura la potència acústica total de la font, mentre que el nivell de pressió sonora no hi té pràcticament sentit, a causa de les reflexions És més econòmica de construcció que la cambra anecoica anecoic, de principi oposat, i és emprada per a fer assaigs de soroll de màquines
reguarda
A Mallorca, guàrdia que fa un mosso o missatge d’una possessió la nit del dissabte, quan l’altra gent del lloc se n’ha anat a la vila, fins al diumenge de matí, en què és substituït en la guàrdia per un altre missatge.