Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
pubertat
Dret civil
Moment de la vida d’una persona física durant el qual, estant subjecte encara a la minoritat, ja pot intervenir en algun negoci jurídic (atorgament de testament) o en actuacions judicials (donar testimoniatge, ésser escoltat pel jutge, etc) i que les lleis fixen a 14 anys.
El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys El dret romà que primitivament preveia la inspectio corporis , ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics
les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Ramon Oromí (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), situat a l’esquerra del barranc de les Maleses (o de Sant Pere), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, a la sortida de l’estret de Collegats, dins el terme de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor…
la Renclusa
Excursionisme
Refugi excursionista situat a 2.140 m alt al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa, dins el terme de Benasc (Ribagorça).
Prop seu el curs d’aigua es fa subterrani forat de la Renclusa És propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que el feu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó fou inaugurat el 1916 Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
fangs anòdics
Química
En una electròlisi, fangs que es produeixen en l’espai anòdic en desagregar-se els ànodes solubles, per exemple, en l’afinament dels metalls, i provenen de les impureses inatacables prenents en els ànodes o dels constituents d’aquests que donen, en el medi considerat, composts insolubles.
dipòsit irregular
Dipòsit que té per objecte béns fungibles, dels quals el dipositari adquireix la facultat de disposició i resta obligat a retornar-ne una quantitat igual i de la mateixa espècie i qualitat, amb aplicació de les regles del préstec, la comissió o contracte que en realitat supleixi.
correu de ciutat
Història
Correu al servei d’un consell municipal; a les ciutats catalanes, on era anomenat també correu missatge
o simplement missatge
, era utilitzat de fet, per a petites distàncies, i hom el considerava de la mateixa categoria del veguer, el qual havia de substituir en cas de malaltia.
Subsistí fins als decrets de Nova Planta 1707-16
carlina silvestre
Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
botó
Peça petita de metall, os, etc, usualment formada per un disc que porta al centre una espiga amb cabota, i que serveix, passant-la per dos traus, per a subjectar l’una amb l’altra dues peces de vestir o dues parts d’una mateixa peça.
autogovern
Política
Situació d’una entitat política que manté una subjecció envers un altre estat (normalment en els aspectes de defensa i de relacions exteriors) però que gaudeix de sobirania plena, o quasi plena, quant a l’organització política, econòmica, social i cultural i quan a l’administració interior.
Sovint constitueix una etapa d’una antiga colònia vers la plena independència