Resultats de la cerca

Destacà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, i passà al Castelló i el Real Madrid 1948-50 Jugava d’interior i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on esdevingué un dels principals jugadors de la seva història, i disputà 154 partits de Lliga i marcà 63 gols Jugà tres partits amb la selecció estatal i marcà 2 gols Es retirà el 1957 Més endavant entrenà la selecció catalana i fou membre de la federació espanyola Llicenciat en dret i en ciències econòmiques, el 1978 creà la Fundació Marcet, dedicada a formar futbolistes i entrenadors, que té presència a més de…

S’inicià a l’OAR Gràcia de Sabadell Jugà una temporada al Mades de Castelló, a la divisió d’honor, i deu temporades al Mislata valencià, amb el qual guanyà la Copa de la Reina i fou finalista de la Recopa d’europa Fitxà dues temporades per Le Havre francès, i posteriorment jugà cinc mesos al Montcada, una temporada al Bera Bera i una altra a l’Iznalloz, sempre en la màxima categoria Passà al Marina Park, dues temporades a la primera estatal i dues a la divisió d’honor, i, tot seguit, jugà a l’Amposta dues temporades a la primera estatal Fou quatre cops internacional

Format al Masnou, passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà a l’equip filial, Centre d’Esports l’Hospitalet 1991-94, abans d’anar cedit al Deportivo Alavés 1994-98, on destacà com a davanter golejador, amb 55 gols i un ascens a primera divisió 1998 De retorn a l’Espanyol jugà 51 partits de Lliga durant tres temporades 1998-2001 i es proclamà campió de la Copa del Rei 2000 Després jugà a l’Elx 2001-03, al Castelló 2003-04, al Badalona 2004-05, al Masnou i a l’Alella Fou seleccionat per Catalunya en un partit 1997

Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització…

El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988

Acordà 1085 amb el comte Guislabert II de Rosselló de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs enemics i collaborar en determinats actes de govern interior Féu donacions al clericat, sobretot al monestir de Rodes, però disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns de la parròquia de Santa Maria de Castelló Pelegrinà a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem, i fou un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca 1114 Primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia, es casà amb…

Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’…

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39

Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…