Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
Bernat Josep Olives i Nadal
Bernat Josep Olives i Nadal en un retrat anònim
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i memorialista.
Vida i obra Primogènit d’una de les principals famílies de Menorca i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa terres catalanes, França, Itàlia, Flandes, Holanda, Anglaterra i Espanya n’escriví en castellà un diari amb descripcions i comentaris tant erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat De les ciutats que visità, en descriu tot allò que li sembla d’interès el marc geogràfic, els edificis, la història, i es fixa especialment en qüestions artístiques i culturals N’escriví…
,
Joan Roig i Soler
Pintura
Pintor paisatgista.
Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la…
Francesc Todó i Garcia
Pintura a l’oli de Francesc Todó i Garcia
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el 1965 i el…
Ernst Stadler
Literatura
Escriptor alsacià.
Repartí la seva tasca entre la docència universitària, la crítica i història literària i la poesia Aquesta, de tipus expressionista, cristallitzà en obres com ara Präludien 1904 i sobretot Der Aufbruch ‘La partença’, 1914 Fou traductor de Balzac, Hde Régnier, ChPéguy, FJammes i altres
El paper cabdal de l’aiguardent
Alambí, sd MCSVR / RM L’aiguardent esdevingué una de les primeres fonts de riquesa a la Catalunya del segle XVIII La seva producció augmentà ràpidament gràcies al major consum de begudes alcohòliques entre els catalans, sobretot de licors, però bàsicament per la demanda colonial i també nord-europea, incrementada pel consum creixent dels exèrcits i les armades D’altres raons de tipus pràctic afavoriren aquesta producció en primer lloc, la baixa qualitat de bona part dels vins catalans els feia poc competitius en el comerç atlàntic en segon lloc, l’elaboració de l’aiguardent permetia superar…
les Moluques
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, situat a l’oceà Pacífic, entre les illes Cèlebes, a l’W, Nova Guinea, a l’E, i Timor, al SW.
Constitueix una província amb capital a Ambon És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran al centre, les illes de Buru i Seram on hi ha la màxima altitud, 3 019 m i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals La vegetació és de bosc i de sabana Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia actualment la producció d’espècies no és tan important té també producció cocotera i conreus d…
Pius IX
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Maria Mastai Ferretti en esdevenir papa (1846-78).
Curial, acompanyà a Amèrica monsenyor Muzzi 1823-25 bisbe de Spoleto 1827 i d’Imola 1832, s’hi mostrà obert i modern Ja papa, la seva actitud moderadament oberta a la reforma dels Estats Pontificis , que el féu aparèixer com un possible cap del moviment d’unitat italiana sota el signe neogüelf, fou estroncada quan, en negar-se a declarar la guerra a Àustria, com li demanava Carles Albert del Piemont, esclatà la revolta a Roma 1848 amb la proclamació de la república romana En tornar de Gaeta, on s’havia refugiat gràcies a la intervenció armada francesa, el seu pontificat s’endurí Ocupada Roma…
Lluís XIII de França
Lluís XIII, el delfí de França, retrat fet per Frans Pourbus, el Jove (1569-1622)
© Corel Professional Photos
Història
Rei de França (1610-43) i comte de Barcelona (1641-43).
Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…
Esteve Bonell i Costa

Esteve Bonell i Costa
© Bonell i Gil arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…
Antoni Matheu i Mulet
Música
Organista i compositor mallorquí.
Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de laRiba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina