Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ As Films Producción Madrid Eco Films ARGUMENT Pedro Mario Herrero GUIÓ PMHerrero FOTOGRAFIA José FAguayo blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Luis Espinosa MUNTATGE José Antonio Rojo MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Susana Campos Arlette, Carlos Estrada Jean, Roberto Camardiel el comissari, José Bódalo Víctor, Ángel Picazo Henry, Irán Eory Franka, Carlos Ballesteros Jules, Josep Maria Caffarel el director escènic, María Luisa Ponte ESTRENA Barcelona, 25031963, Madrid, 21101963 PREMIS CEC 1962 millor director, millor guió…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…

Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, més conegut per Lamarck, publica Philosophie zoologique

En escindir-se aquest el 1920, el diari passà a la majoria i esdevingué l’òrgan del partit comunista francès Reduït a la clandestinitat, amb fortuna vària, el 1939, no reaparegué normalment fins a l’agost del 1944

És conegut sobretot per les seves novelles, en les quals es revolta contra la societat burgesa Vipère au poing 1948, La tête contre les murs 1949, Chapeau bas 1963, Le matrimoine 1967, Le cri de la chouette 1972, Ce que je crois 1977, Un feu dévore un autre feu 1978, l’Église verte 1981, Abécedaire 1984, d’estil autobiogràfic, Le démon de minuit 1988 i Le grand méchant doux 1992 El 1958 ingressà a l’Académie Goncourt, que presidí des del 1973 Fou també Premi Lenin 1980

Entre les seves sèries de dibuixos satírics es destaquen Les plaisirs de tout âge 1827, Métamorphoses du jour 1829, Un autre monde 1844 i Les fleurs animées 1847 Fou revalorat pels surrealistes, que el consideraren un precursor

Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423 Influït pel nominalisme,…

S'hi troba el centre de ceràmica de Sant Vicenç i el liceu Jean Lurçat

Més tard, Hermann von Helmholtz 1863 i Jean-Pierre Rousselot principi del s XX perfeccionaren aquest sistema

Eudald Jaumeandreu i Triter publica els Rudimentos de economia política, versió prohibicionista de les tesis de Jean-Baptiste Say