Resultats de la cerca
Es mostren 1980 resultats
caracciolo
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars menors fundat (1588) per Francesco i Fabrizio Caracciolo i Giovanni Agostino Adorno.
A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç
Agrigent

Temple de la Concòrdia, a Agrigent
cattan2011 (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof Empèdocles,…
dret occità
Dret
Dret propi d’Occitània.
Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista La installació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric 506, redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als galloromans La societat…
Empuriabrava

Vista d’un dels canals d’Empuriabrava
© C.I.C. - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Iniciada a les terres del Mas Moixó, s’estén des de la carretera de Figueres a Roses fins a la mar, al llarg de la platja dels Graells, i des de la Muga fins al rec dels Salins malgrat l’existència d’aquests topònims rebé el nom híbrid d’Empuriabrava Situada en una zona d’aiguamolls Aiguamolls de l’Empordà , que en aquest sector s’han destruït, els habitatges són de poca alçada i estan entrecreuats per canals que aprofiten les aigües residuals A més de diversos establiments turístics hi ha un petit aeròdrom d’ Empuriabrava i un port esportiu
Otto Neumann Sverdrup
Geografia
Història
Explorador noruec.
Féu nombroses expedicions a la regió àrtica, primer amb FNansen a Grenlàndia 1888 i, sobretot, al N de la Terra de Francesc Josep 1894-96, com a capità del vaixell Fram Posteriorment, explorant l’oceà Àrtic, restà encallat al NW de Grenlàndia durant quatre anys 1898-1902 malgrat tot, descobrí i cartografià nombroses illes, un grup de les quals duu el seu nom arxipèlag Sverdrup Explorà encara a la marde Kara els estuaris de l’Obi 1914 i del Ienissei 1920
Anàbasi
Història
Obra històrica de Xenofont sobre l’expedició (literalment significa: ‘marxa vers l’interior’) organitzada per Cir el Jove, amb l’ajut d’un cos mercenari grec, contra el seu germà Artaxerxes II, rei dels perses.
Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel…
Gisela Pulido i Borrell
Altres esports nàutics
Surfista d’estel de la modalitat d’estil lliure.
Inicialment estigué vinculada al Club de Vela Kite Malgrat Als nou anys ja guanyà un Campionat d’Europa júnior 2003 i als deu esdevingué la campiona del món absoluta més jove del seu estil 2004 Posteriorment ha estat vuit cops més campiona del món de surf d’estel freestyle 2005-09, 2011, 2013, 2015, modalitat en la qual també fou segona 2014 i tercera 2012 Ha estat també campiona del món de surf d’estel PKRA 2010 i ones PRKA 2010, i tres vegades campiona d’Espanya 2006, 2007, 2008 El 2005 assolí la medalla d’or als Gravity Games i el…
,
El Maresme
Situació i presentació El Maresme és una de les comarques costaneres del Principat, sens dubte la més abocada a mar, raó per la qual li escau ben plenament el seu nom marítim Tota la comarca és formada per una estreta llenca de terra situada entre la Serralada Litoral i la mar Té una amplada que oscilla entre 5 i 15 km, en línia recta, entre el límit de la carena de la serralada i la riba de la mar la llargada de la costa de la comarca entre Montgat i la desembocadura de la Tordera és aproximadament de 50 km i la superfície total és de 398,91 km 2 Diversos antecedents històrics han dut a…
Isidre Lleys i Pagès
Música
Organista i compositor català.
Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Marde Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que…
Francesc Andreví i Castellar
Música
Compositor i prevere.
Fou escolà de la catedral de la Seu d’Urgell i cantant del cor durant gairebé deu anys Fou aquí on inicià els seus estudis musicals, que després amplià a Barcelona amb Francesc Queralt composició i Joan Quintana orgue El 1806 obtingué la plaça de mestre de capella a Tarifa, i el 1808 es presentà a la mateixa plaça a la catedral de Tarragona, però no l’aconseguí, malgrat que havia guanyat les oposicions, a causa d’enemistats amb el capítol catedralici Obtingué, en canvi, les places de Tafalla 1808, la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina