Resultats de la cerca
Es mostren 30603 resultats
agostenc
Peix novell, molt petit, que abunda durant tot l’estiu.
fenòzig
Antropologia física
Dit de l’individu amb els arcs zigomàtics molt sobresortints.
grada
Construcció i obres públiques
Esglaó d’estesa molt més gran que la seva alçada.
estenòfag | estenòfaga
Ecologia
Dit de l’organisme adaptat a una alimentació molt especialitzada.
follia
Música
Dansa d’origen popular, molt alegre, possiblement provinent de Portugal.
Madame de Sévigné la descriu dansada per dos personatges en solo El ritme és a tres temps En francès era anomenada folies d’Espagne Diversos compositors n'empraren temes, com Corelli, JSBach, CPhEBach, Liszt, etc
esporozous
Protistologia
Classe de protozous paràsits amb un cicle biològic molt complex.
Ordinàriament tenen dos hostes, un dels quals és l’intermediari i l’altre el definitiu Sovint l’home és un d’aquests hostes Hom pot distingir tres grans grups amb la categoria de subclasse, els neosporidis, els sarcosporidis i els telosporidis
Àlbar de Còrdova
Literatura
Escriptor mossàrab cristià molt influent a Còrdova al segle IX.
Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament
mosca daurada
Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
xerès
Enologia
Nom que hom dóna als vins blancs, generosos, molt apreciats, elaborats en determinats termes municipals de les províncies de Cadis i de Sevilla (especialment a Jerez de la Frontera, El Puerto de Santa María i Sanlúcar de Barrameda).
Són emprades les varietats de raïm Palomino i Pedro Ximénez prèviament solejades El color pot ésser molt pàllid, d’ambre, daurat o fosc, i els seus tipus són fino , amontillado , oloroso , palo cortado i raya , tots secs També n'hi ha de dolços, quinats, aromatitzats o de color Són de graduació elevada 15-21° Rep el seu nom de la ciutat de Jerez de la Frontera