Resultats de la cerca
Es mostren 1280 resultats
L'elegància cosmopolita d'Enric Sagnier
Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…
Els medievalismes en l'arquitectura modernista
Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…
Enric Morera i Viura
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…
Federació Socialista de Catalunya (PSOE)
Partit polític
Federació de les agrupacions socialistes de Catalunya adherides al Partido Socialista Obrero Español [PSOE], creada el 1903.
Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…
Jaciment del Canyeret (Lleida)
Art romànic
Situació Guixeria islàmica apareguda al barri del Canyeret i ara conservada al fons arqueològic de l’Institut d’Estudis llerdencs ECSA-JI Rodríguez El barri del Canyeret s’estenia pel vessant meridional del turó de la Seu Vella, entre la muralla exterior de la caserna, al nord, i l’eix Carrer Major-carrer Magdalena, al sud Els vestigis d’aquest barri corresponents a l’època altmedieval van ser descoberts en ser enderrocat i abandonat ara fa vint-i-cinc anys i durant les obres d’urbanització del seu solar, el 1983 Mapa 32-15 388 Història Abans de la seva destrucció el Canyeret era un barri…
El massís de Garraf-Ordal
Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…
complot de Garraf
Història
Atemptat planejat contra el tren que duia Alfons XIII de tornada a Madrid després de la seva visita a Barcelona (6 de juny de 1925) i que havia de tenir lloc al túnel entre Garraf i Sitges.
La policia descobrí el projecte, fou a temps de retirar la bomba collocada i detingué com a autors set joves d’Estat Català entre els quals Jaume Compte i Miquel Badia, del CADCI, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera
Benavent de Segrià

Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
Castell de Rubí
Art romànic
Situació Vestigis del que fou aquesta fortalesa, apareguts durant la campanya d’excavació portada a terme a l’estiu del 1990 E Sánchez El Castell de Rubí és a ponent de la vila, a la riba dreta de la riera que porta el nom de la població, entre aquesta i la via del tren que uneix Barcelona amb Terrassa S’aixeca dalt d’un tossal des d’on es domina tota la vila Mapa 36-16420 Situació 31TDF189946 Per arribar-hi cal situar-se al capdamunt del carrer del Pont, al lloc on conflueix amb el carrer del Castell Just davant nostre tindrem l’edifici LlFL Història La primera notícia que trobem sobre el…
La pintura en el modernisme
El terme Modernisme implica una modernització de la cultura catalana considerada com a arcaica i provinciana, i la creació d’un art específic català En estreta relació amb el catalanisme polític, els catalans s’adonen que la cultura catalana s’ha de deseixir del provincianisme i, mitjançant el cosmopolitisme, ha d’arribar a un grau més alt de diferenciació i d’independència respecte de la cultura oficial castellana de Madrid, considerada com a deficient i conservadora Com que la cultura europea contemporània oferia tot un seguit d’opcions artístiques diferents, relacionades amb profunds…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina