Resultats de la cerca
Es mostren 1091 resultats
polifonia
Música
Terme que descriu la música composta per diferents línies melòdiques que mantenen relacions divergents en alguns dels paràmetres musicals, com ara el rítmic o el melòdic (contrapunt 1).
Amb el terme polifonia també es denota una combinació de veus en què no n’hi ha cap que, de manera sistemàtica, ocupi una posició predominant per sobre de les altres En aquest sentit, la polifonia es distingeix tant de la monodia música formada per una sola línia melòdica com de l’homofonia música formada per la combinació d’una part principal i d’un acompanyament Totes tres representen les principals possibilitats de combinacions contrapuntístiques Cal remarcar, però, que el fet que l’estudi del contrapunt s’hagi concentrat principalment en el tram polifònic ha originat que les dues paraules…
Herbera Films

Els germans Herbera, Joan (esquerra) i Albert (dreta), durant la celebració del 5è aniversari d’Herbera Films (1980)
© Arx. Família Herbera
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1975 pels germans Albert i Joan Herbera i Vernet.
El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la distribuïdora Cire Films…
Fusión Republicana
Partit polític
Organització republicana creada el 1897, després dels intents d’unió republicana dels anys noranta i com a conseqüència de la descomposició i pèrdua d’influència social i política dels partits republicans històrics.
El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…
Carles Sentís i Anfruns

Carles Sentís i Anfruns
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…
,
Josep Climent i Barber

Josep Climent i Barber
© Fototeca.cat
Música
Musicòleg, organista i compositor.
Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…
,
Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho
Historiografia
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Paleògraf, filòleg i historiador.
Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…
Unió Esportiva Olot

Jugadors de la Unió Esportiva Olot celebrant un gol durant la fase d’ascens a segona B la temporada 2012-13
UE OLOT / MARTÍ ALBESA
Futbol
Club de futbol d’Olot.
Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…
Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès
Partit polític
Partit constituït a Lés (Vall d’Aran) pel Partit Democràtic Aranès per tal de concórrer a les eleccions locals de 1995 després de trencar la seva coalició amb Unión Democrática Aranesa.
Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%
Fraternidad Republicana
Partit polític
Nom que va rebre, des del març de 1903, la primera entitat política fundada i presidida per Alejandro Lerroux a Barcelona, sota la teòrica disciplina del partit espanyol d’Unión Republicana.
Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització…
Acción Republicana Democrática Española
Partit polític
Organització constituïda a primers de 1959 a París per la fusió del Partido Republicano Federal, d’Unión Republicana i Izquierda Republicana, partits que el 1949 havien format la Confederación Republicana Española.
El president fou José Maldonado i José M Calviño, el secretari general “Su ideario está constituido por los principios del humanismo democrático y pretende propiciar la orientación a un régimen republicano” “Hace pública y expresa condenación de la violencia, en todas sus formas” Es proclamaren hereus de la tradició republicana i de Manuel Azaña Fou legalitzat a l’agost de 1977 i des d’aleshores en van ocupar la presidència Emilio Torres Gallego, Eduardo Prada 1979, Emilio Torres 1981, Eduardo Prada 1982, Santiago Estecha 1985 i Eduardo Archaga 1987 Presentà diverses candidatures el 1979,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina