Resultats de la cerca
Es mostren 14206 resultats
Alberto Cortez
Música
Nom artístic del cantautor i poeta argentí José Alberto García Gallo.
Estudià música d’infant i adolescent i començà a cantar en una orquestra local de San Rafael Mendoza El 1958 començà estudis de dret a Buenos Aires, que abandonà el mateix any per cantar professionalment amb el nom artístic pel qual seria conegut El 1960, en una gira per Europa amb la companyia de música i dansa de la qual era membre, enregistrà el primer disc sota el seu nom a Bèlgica El 1964 fixà la residència a Madrid Fins a l’inici de la segona dècada del 2000 publicà una setantena de discos Un dels cantautors en castellà més internacionals, algunes de les seves cançons, com ara…
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions que…
rococó
Música
Estil de les produccions artístiques, i per extensió musicals, aparegudes a França al final del segle XVII i primer terç del XVIII.
Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La…
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols, Ricard Blasco i…
microsociologia
Sociologia
Branca de la sociologia que investiga la societat a partir de les unitats bàsiques més simples.
L’orientació micro analitza les persones que interactuen les unes amb les altres en diversos contextos socials, com ara una família, una escola, un barri, etc És complementària de la macrosociologia
delimitador
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters utilitzada en alguns sistemes de cerca d’informació a internet per a fixar-ne el camp.
Permet una cerca restringida generalment a les etiquetes utilitzades en la programació de les pàgines web, com ara al títol, a les illustracions, als enllaços o als servidors que les allotgen
Pierre Joseph Pelletier
Farmàcia
Farmacòleg francès.
Juntament amb JCaventou estudià i donà nom a la clorofilla i descobrí els principis actius de diverses drogues clàssiques, com ara l’emetina 1817, l’estricnina 1818 i la quinina 1823
Paul Ulrich Villard
Física
Físic francès.
Féu importants recerques en radiacions, ionització, etc, i ideà diversos instruments com ara l’osmoregulador És conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1900, els raigs gamma dels cossos radioactius
sansevièria

Sansevièria ( Sansevieria trifasciata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, acaules i rizomatoses, o de vegades arborescents, de fulles gruixudes, ensiformes i sovint torçades, de flors blanques o rosades, disposades en raïm, i de fruits bacciformes.
Consta d’unes 50 espècies, de l’Àfrica i l’Àsia tropicals, algunes de les quals forneixen fibres tèxtils i altres són emprades en jardineria, com és ara Strifasciata , molt decorativa
cadequer
Geobotànica
Bosquina dominada pel càdec.
El cadequer litoral és una comunitat vegetal ben individualitzada que en algunes illes mediterrànies i encara ara a Sardenya ha fet de trànsit entre la vegetació de platja i l’alzinar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina