Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba  de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell  consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I

El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures

Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…

Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import…

L’absència és considerada diferentment quant als seus efectes per les diverses legislacions Les legislacions inspirades en el codi de Napoleó estableixen diversos períodes respecte a l’administració dels béns de l’absent Així, en la legislació espanyola són considerades l’absència presumpta o de fet, o absència simple, i l’absència legal L' absència simple és la situació en què es troba una persona que ha desaparegut del seu domicili o del lloc de la seva última residència sense que hom en tingui notícia i que permet als interessats o al Ministeri Fiscal sollicitar del jutge el…

Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El cartulari de…

Començà la seva fortuna a Avinyó, aleshores capital papal, on residí del 1350 al 1382 i on fundà la seva primera companyia El 1382 tornà a Prato, des d’on dirigí les companyies que anà creant les mercantils de Florència 1383, de Pisa 1383, de Gènova 1392 i de Barcelona 1393, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València 1393 i de Mallorca 1394 les indústries de Prato, una de teixit i l’altra de tint de draps de llana, i la bancària de Florència, a més de la companyia individual de Prato, que administrava els béns personals de…

L’actual edifici és a la vora del mas el Vilar, dins la parròquia de Timoneda El 5 de febrer de 1094, “ Ugo, femina ”, filla de Guillem, i el seu fill Ponç donaren a Santa Maria de Solsona els alous, les cases i altres béns que tenien a Timoneda, inclosa també l’església de Santa Maria “ ecclesiam cognomine Sancta Maria ”, amb les seves sagreres Tots aquests béns eren “ in apenditio Sancte Eulalie in praefata Timoneda ”, dins el comtat d’Urgell, i al lloc anomenat “ ipsum Vilarem de Barino ” L’església de Santa Maria era esmentada dues vegades més, fent ús del…

Aquest castell és poc documentat, i no es pot precisar el seu terme i fins i tot es fa difícil de saber amb exactitud a quin comtat corresponia, tot i que inicialment era vinculat al comtat de Cerdanya La primera notícia del castell és de l’any 904 en el judici que presidí el comte Miró de Cerdanya-Besalú, quan el procurador de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses reclamà una casa i terres situades al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes, a la vila Estegal “ Stegal ” una afrontació del béns reclamats corresponia al castell de Grats “ castello que dicitur Gratos ” La…

El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt…